Resultats de la cerca

Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12

Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

Era filla de Lotari II de Lorena Casada amb Adalbert II, marquès de Toscana, emprengué, a la mort d’aquest, una activitat decisiva per als esdeveniments polítics d’Itàlia Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, l’empresonà Alliberada, però, aviat, lluità contra Berenguer, la qual cosa permeté al seu fill Guiu d’obtenir el regne d’Itàlia 924

Els seus descendents foren comtes milanesos d’Arona 1445 i el 1501 adquiriren les tres illes dites Borromees, al llac Major Entre els seus membres es destacaren Carlo Borromeo conegut en català com Carles Borromeu , el cardenal arquebisbe de Milà Federico Borromeo mort el 1631, marquès d’Anguera, i Carlo Borromeo mort el 1734, gran d’Espanya 1708 i virrei de Nàpols 1710

Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar

Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte

Era fill dels comtes Llop i Goltregoda, la qual, a la mort del comte 950, governà com a tutora dels seus fills, menors d’edat Els dos germans Ramon II i Borrell ja actuaren sols el 963, tot i que Ramon II conservà una supremacia i es titulà també comte i marquès Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills

Féu la carrera d’arquitecte Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès , a València, i de Domenico Morelli , a Roma Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid, obra influïda per Emili Sala i Eduardo Rosales