Resultats de la cerca
Es mostren 3387 resultats
Desena edició dels Premis Gaudí
Conduïda per l’actor David Verdaguer, se celebra a l'Auditori del Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona la gala dels Premis Gaudí Les pellícules més guardonades són Estiu 1993 , de Carla Simón Tierra firme , de Carlos Marques-Marcet i Incerta glòria d’Agustí Villaronga Durant l’acte es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats
Puerto Samà
Ciutat
Topònim d’origen català a Cuba.
Població i port de la costa septentrional de la província d’Holguín d’aquest país Està situat al sud-oest de Punta Gorda En el port Samà desemboca un riu amb el mateix nom, Samà Recorda el català Salvador Samà i Martí, primer marquès de Marianao, que fou, al segle XIX, un dels més grans traficants d’esclaus a l’illa de Cuba
Giuseppe d’Alessi
Història
Cap de la insurrecció antivirregnal de Palerm.
Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians
Pedro José Pidal
Història
Política
Polític i escriptor asturià.
Primer marquès de Pidal Liberal i amic de Riego, fou empresonat per la reacció absolutista i exiliat a París 1840 Ministre de la governació i d’estat amb Narváez i Isturiz, impulsà una reforma dels correus i les presons Fou també ambaixador a Roma Escriví una Historia de las alteraciones de Aragón 1862-63 i diversos estudis sobre literatura castellana medieval
Josep Flores i Vela
Pintura
Pintor.
Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d’Alcúdia també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València
Josep Camaña i Laymon
Arquitectura
Història
Història del dret
Arquitecte i polític, llicenciat en ciències i en dret, fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet.
Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca
Borrell I de Pallars
Història
Comte de Pallars (963-995), juntament amb els seus germans Ramon II i Sunyer.
Era fill dels comtes Llop i Goltregoda, la qual, a la mort del comte 950, governà com a tutora dels seus fills, menors d’edat Els dos germans Ramon II i Borrell ja actuaren sols el 963, tot i que Ramon II conservà una supremacia i es titulà també comte i marquès Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills
Berta de Toscana
Història
Marquesa de Toscana.
Era filla de Lotari II de Lorena Casada amb Adalbert II, marquès de Toscana, emprengué, a la mort d’aquest, una activitat decisiva per als esdeveniments polítics d’Itàlia Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, l’empresonà Alliberada, però, aviat, lluità contra Berenguer, la qual cosa permeté al seu fill Guiu d’obtenir el regne d’Itàlia 924
Josep Baró i Blanxart
Navilier, industrial i propietari establert a Matanzas (Cuba).
Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar
Agustí Crespí de Valldaura i Caro
Història
Política
Polític carlí, comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer.
Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina