Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 de decatló Posseí el rècord català d’aquesta prova, però morí molt jove La secció d’atletisme del Reus Ploms, el club que defensà durant la seva carrera conjuntament amb el FC Barcelona, li dedicà un Gran Premi, celebrat per primera vegada el 1944, i també una cursa anual que es disputa des del 1947, a excepció d’un parèntesi 1957-63

Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…

Es traslladà a Nova Espanya Formà part de la tripulació del “San Carlos”, paquebot que arribà, el 1769, a San Diego com a suport marítim de l’expedició de Gaspar de Portolà per tal de consolidar la presència espanyola a l’Alta Califòrnia S'integrà a l’expedició del paquebot “San Antonio”, que el 1770 sortí de San Diego, en formar part de l’expedició que cercava el port de Monterey Emmalaltí d’escorbut, i després morí, el 1773

Els primers anys del s XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis Es doctorà a Tolosa Llenguadoc Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes És patró dels tintorers

Ordenat de sacerdot, la seva tesi doctoral, influïda per l’enciclopedisme, suscità escàndol a la Sorbona Les seves proposicions sobre l’essència de l’ànima, la revelació i els miracles són a la base de la seva polèmica amb l’Església i foren censurades pel Parlament L’article Certitude de l’Enciclopèdia li valgué l’exili a Holanda Escriví una Apologie ajudat per Diderot Es retractà públicament 1754 i morí essent ardiaca del capítol de Głogów

Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat

Patge del príncep Francesc II Rákóczi, emigrà el 1711 en acabar la guerra d’alliberament dirigida per aquest contra els Habsburg Acompanyant el príncep exiliat, visqué i morí lluny de la pàtria Seguint models de la literatura francesa contemporània, entre el 1717 i el 1758 escriví més de dues-centes cartes fictícies Törökországi levelek, 'Cartes de Turquia’, 1794, de temàtica variada i de to jovial Aquestes cartes són les primeres manifestacions del gènere epistolar dins les lletres hongareses

D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova

Fill i successor d’Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya Quan decidí d’acceptar el vassallatge que li proporcionà Abū Ya'qūb Yūsuf, fou deposat pel poble El seu germà ‘Alī ocupà el seu lloc però, deixant Ṭalḥa de regent, partí cap a Bugia el mateix any 1184 Amb la intervenció d’ibn Ruburṭayr, Muḥammad recuperà el poder 1185 i, sembla, reconegué la sobirania almohade Tornat a deposar a Mallorca, fou nomenat pel califa Almansor governador de Dénia, on morí

Designat per l’emperador, i gràcies al favor dels eunucs, succeí Teodora en el tron imperial Hagué d’afrontar una insurrecció dirigida per Teodosi, president del senat, i, a l’Àfrica, la rebellió d’una part de l’exèrcit, que proclamà emperador Isaac Comnè En veure que les seves tropes lleials eren derrotades a Nicea i que el poble constantinopolità el refusava i es mostrava partidari del Comnè, Miquel abdicà 1057, i morí poc temps després en un convent