Resultats de la cerca

Participà en diverses campanyes militars durant el regnat de Carles IV i en la Guerra del Francès Més tard fou membre del consell suprem de guerra i inspector general de milícies i ministre de la guerra en el govern presidit per Eusebio Bardaxí y Azara, bé que només n'ocupà el càrrec durant quatre dies 1-4 octubre 1837

El 1798 formà part del govern provisori piemontès i actuà com a afrancesat Més tard ocupà alts càrrecs en l’imperi napoleònic i en la França de la Restauració Fou partidari de la unió italiana Destaquen les seves obres Storia della guerra dell’independenza degli Stati Uniti d’America 1809 i Storia d’Italia dal 1789 al 1814 1824

Debutà en la divisió d'honor espanyola l'any 2008 amb el Club Egara Ha guanyat una lliga espanyola 2016 i una copa d'Espanya 2009 Ocupa la posició de mig Amb la selecció espanyola fou medalla de plata en els Campionats d'Europa 2019 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic

Defensà la samarreta del Martinenc 1920-25 En la temporada 1922-23 es proclamà campió de Catalunya de segona categoria i ascendí a primera La temporada 1925-26 jugà als equips inferiors del Futbol Club Barcelona i posteriorment ho feu amb el Júpiter 1926-32 Ocupà la demarcació de mig volant i formà part de la selecció catalana

Al novembre del 1961 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Boxa en substitució de Tomàs Thomas, i fou rellevat per Pablo Porta el 1963 Sota el seu mandat es constituí l’Agrupació d’Exboxejadors 1962 Fou guardonat amb la medalla de plata al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona 1960

Elegit president 1833, promulgà la constitució del 1834, però fou enderrocat per Salaverry Després de pactar amb el general Santa Cruz, president de Bolívia, ocupà el Perú, i el 1837 organitzà amb aquest la Confederació de Bolívia i el Perú, fet que provocà l’enfrontament amb Xile Derrotat pels xilens, hagué d’abandonar el país 1838

Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo

En morir el seu pare, fou expulsat del país pel seu germà Hipocoont, i es refugià a la cort del rei Testi de Caledònia, la filla del qual, Leda, esposà Vençut Hipocoont per Hèrcules, ocupà el tron d’Esparta Hom el considerava pare de Càstor i de Clitemnestra, i per això els Dioscurs són anomenats també Tindàrides

França, que envaí i ocupà una gran part dels Estats Pontificis 1797, afavorí que hom la proclamés i feu presoner el papa Pius VI, que morí deportat a Valença del Delfinat 1799 Nàpols l’atacà i en provocà una interrupció 28 de novembre — 13 de desembre de 1798 Restaurada pels francesos, una segona intervenció napolitana la feu caure definitivament

Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa