Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
la Clua

Vista general del poble de la Clua
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’esquerra del barranc de la Clua , afluent de la Noguera Ribagorçana.
Pertanyia al monestir de Lavaix la parròquia Santa Maria depenia de la d’Alsamora
les Llagunes
Poble
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça), situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa.
La seva església depèn de la parròquia de Seniu Formava municipi al s XIX
turó de Castellruf

Vista des de Castellruf (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (459 m) de la Serralada de Marina, dins el terme de Martorelles (Vallès Oriental).
De l’antic castell de Castellruf , esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles
Avellanet
Llogaret
Llogaret del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall de Pallerols.
La seva església, Sant Joan d’Avellanet, romànica, depenia de la parròquia de Gramós
Sant Julià del Mont
Monestir
Monestir benedictí del municipi de Santa Pau (Garrotxa), situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont (903 m), al N del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts.
La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú…
Santa Àgata del Coll o de Montnegre (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Antiga església parroquial que és situada al sud-est del massís de Montnegre, a les Gavarres, uns 2 km a llevant de Santa Pellaia, vora la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva El lloc de Santa Àgata és esmentat l’any 1044 El cabiscol Ponç, en el testament de l’any 1064, disposà de béns situats a la parròquia de Santa Àgata, i el 1102 Berenguer Amat féu deixes a la canònica gironina, entre les quals hi havia algunes propietats en aquesta parròquia En les Rationes decimarum apareix esmentada “ sancte Agathe de Montenigro ” i, semblantment, en les llistes de parròquies del 1362,…
Santa Maria de Montdois (Rupit i Pruit)
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà compresa dins el de Rupit El lloc, conegut per Monte dulios , apareix el 968 dintre el terme de Fàbregues Fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, per convertir-se, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes Les notícies de l’existència d’una capella dedicada a la Mare de Déu es troben l’any 1263, quan Ramon de la Garriga, clergue de Sant Joan de Fàbregues, comprava al prior de Sant Pere de Casserres, el mas Serra…
Sant Martí de la Roca (Manlleu)
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, passà al de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia quan aquell es va desmembrar Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia amb sagrera pròpia L’església de Sant Martí apareix documentada l’any 906 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu, el terme de la qual, fixat pel bisbe Idalguer, arribava a Sant Martí de Miralles, nom que correspon a l’església que estudiem, ja que a més de l’apellatiu de la Roca com se la conegué finalment, s’anomenà abans de Miralles, de la Guàrdia i del…
Sant Bartomeu de Roda de Berà
Art romànic
Aquesta església, com a sufragània de la parròquia de Creixell, també depengué del monestir de Sant Pere de Casserres Existia ja el 1277, any en què és consignada en una inspecció dels visitadors de Cluny feta a l’esmentat monestir Del segle XVI endavant va augmentar la feligresia, motiu pel qual es reconstruí l’edifici Aquest, d’estil renaixentista, té a la porta de la sagristia la data del 1612 i al centre de l’arc del cor la del 1681, cosa que podria indicar les dates extremes de l’obra principal Té un bonic portal renaixentista amb dues columnes estriades que sostenen un ampli frontó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina