Resultats de la cerca

Defensa format a l’Igualada HC, debutà amb aquest equip en la màxima categoria i guanyà dues Copes d’Europa 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, dues Lligues 1994, 1995 i una Lliga Catalana 1995 Posteriorment jugà a l’HC Piera 1995-2000, al CP Flix 2000-01 i al CP Vilafranca 2001-06, on es retirà Fou internacional amb la selecció espanyola sub-21, amb la qual guanyà dues Copes Llatines Fou entrenador i coordinador dels equips de base del CP Vilafranca i segon entrenador del primer equip d’aquest club

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

Davanter que començà a jugar a vuit anys als Maristes de Sant Joan i es retirà amb quaranta-tres a l’Sfèric de Terrassa Com a sènior jugà dues temporades al Magnetos, una al Laietà, cinc a l’Arenys de Munt, tretze al CP Vic en dues etapes, una a l’SHUM Maçanet, una al Ripoll i dues a l’Sfèric de Terrassa També fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampió d’Europa 1971 i guanyà la Copa de les Nacions 1972

S’inicià al Club Esportiu Farners Fou campió d’Espanya juvenil dels 1500 m 1981 i campió de Catalunya juvenil 1981 i jú-nior 1982, 1983 tant de cros com de pista En categoria sènior, guanyà la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya 1986 En cros, guanyà el Campionat de Catalunya 1990, 1992, i el subcampionat d’Es-panya 1992 Participà en cinc Campionatsdel Món sènior 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, en els quals aconseguí dos cops acabar entre els 20 primers Es retirà el 1999

Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu

Jugà amb el Futbol Club Internacional 1909-12 El 1913 debutà al Futbol Club Barcelona i fou titular fins a l’arribada de Ricard Zamora, al maig del 1919 Després tornà de nou a l’Internacional, on jugà dues temporades més 1920-22, i es retirà quan l’equip es fusionà amb la UE Sants Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1919,1920 i una Copa d’Espanya 1920 Fou titular de la selecció catalana en deu ocasions També destacà en altres esports com l’atletisme fou subcampió d’Espanya en 100 m tanques 1917

Membre del Club Patí Gramenet, el 1995 fou campió d’Espanya júnior i participà en el Campionat d’Europa d’aquesta categoria Entre els anys 1997 i 2002 pujà al podi en tots els Campionats d’Espanya absoluts i guanyà el títol en el programa lliure 2000 Fou campió de Catalunya en dues ocasions 2001, 2002 Participà també en tres Campionats del Món i en tres d’europeus, i aconseguí la medalla de bronze del Campionat d’Europa en el programa lliure 2001 Es retirà el 2002 per dedicar-se a l’entrenament

Davanter format al Club Patí Vic, debutà a la divisió d’honor la temporada 1984-85 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 1985-86, a l’Igualada Hoquei Club 1986-90, al Futbol Club Barcelona 1990-92 i al CP Vic 1992-99, club on es retirà Guanyà un Lliga espanyola amb el Liceo 1986, una altra amb l’Igualada 1989 i una Copa del Rei amb el Vic 1999 Amb la selecció espanyola, fou campió d’Europa júnior 1984 i campió del món absolut 1989 també participà en l’europeu 1990

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat