Resultats de la cerca

Fou pilot oficial de Montesa i Fantic Disputà set vegades el Campionat d’Espanya 1976-82, del qual fou tres vegades subcampió 1976, 1977, 1982 i quatre tercer 1978-81 Disputà vuit Campionats del Món i una vegada els Sis Dies Internacionals de Trial Es retirà el 1984 i, des de llavors, fou el principal desenvolupador dels models de la marca italiana Fantic Collaborà amb el Moto Club Gavà en l’organització de l’Obert Trial de Catalunya i el 2011 fou nomenat director de l’equip de competició d’Ossa Factory

Destacà en categories inferiors i formà part de la selecció espanyola 2005-08, amb la qual fou subcampió d’Europa dels 500 m en línia 2006 i campió de la Copa Amèrica dels 3000 m en línia 2007 Membre del Barcelona Short Track i de la selecció catalana des del 2006, en categoria absoluta assolí dues medalles de bronze en la prova dels 300 m del Campionat d’Espanya 2012, 2013 El 2014 aconseguí el temps mínim per poder competir la temporada 2014-15 a la Copa d’Europa per categories Starclass

Defensa central, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i, després de passar per l’Espanyol B, fou cedit al Màlaga B 2005-06 La temporada següent fitxà pel primer equip espanyolista, en el qual jugà tres temporades 2006-09, disputà 71 partits de Lliga i marcà 1 gol Fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou traspassat al Racing de Santander, amb el qual jugà també tres temporades 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Kaiserslautern alemany Ha estat nou vegades internacional amb la selecció espanyola sub-21

S’inicià al Club Esportiu Trèbol d’Alella, a partir del 1997 passà al Bonasport i posteriorment al CT Barcino L’any 2011 guanyà el Campionat d’Espanya en dobles juntament amb Guillermo Olaso i el 2012 en fou subcampió individual Ha guanyat cinc tornejos Challenger en individual 2008-10 i tres en dobles 2009, 2010 El 2011 assolí la seixanta-cinquena posició al rànquing ATP, mentre que en dobles fou vuitanta-unè el 2010 Amb l’equip espanyol participà en la consecució de la Copa Davis júnior 2004

Competí representant el club Choi’s de Castelldefels Obtingué diploma en la categoria de 58 kg en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 Fou campió mundial en les categories de 50 kg 1997 i de 58 kg 2008 i tercer classificat en la de 54 kg 2001 També es proclamà campió d’Europa en 56 kg 1996, 2000 i 58 kg 2004, i fou subcampió 2002 i tercer classificat 1998 en 54 kg en la mateixa competició Formà part del cos tècnic de la selecció francesa de taekwondo

Format en l’equip del seu poble, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1969, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 i guanyà una Lliga 1977 i una Copa d’Espanya 1975 Posteriorment, jugà en el Cerdanyola Club d’Hoquei 1977-79, tornà al Sentmenat 1979-82, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1980, i acabà la seva trajectòria en el Club Hoquei Lloret 1982-85 Fou divuit vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué el subcampionat mundial el 1974

Començà a jugar al club 7 a 9 i també competí amb l’Oasis i el CT Barcino Acumulà tretze títols de campió d’Espanya i quatre de Catalunya Guanyà sis cops el títol estatal per equips amb el 7 a 9 1949, 1953, 1955, amb l’Oasis 1957 i amb el Barcino 1960, 1962 En campionats d’Espanya fou campió 1953 i subcampió 1949, 1962, 1963 individual, campió de dobles 1948, 1953, 1958, 1962 i de dobles mixtos 1960, 1961 Participà en un mundial 1957 i en un europeu 1962

Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

Fou campió d’Europa, quatre vegades d’Espanya i nou de Catalunya en diferents modalitats, a més de tres vegades subcampió del món i dues d’Europa Fent parella amb Norberto Mallo, guanyà el Campionat d’Europa d’altura i de resistència en classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011 –la prova més antiga i llarga del món–, i dos cops la Centomiglia del Lario 2011, 2012 Com a director d’equip ha guanyat cinc Mundials dos en T-850 i els altres en SR-550, T-550 i T-750