Resultats de la cerca

Jesuïta 1747, en el moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i se n’anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales València 1800, que consta de faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

Fou especialment forta a Biscaia, a Astúries i a Madrid Pel desembre del 1919 s’afilià a la Tercera Internacional, i per l’abril del 1920 el comitè nacional Merino Gracia, J Andrade, V Arroyo, etc decidí la seva transformació en Partido Comunista Español Reorganitzada sota la República, assolí una importància creixent com a suport dels caballeristes, a l’esquerra del PSOE Arribà a tenir uns 200 000 afiliats 1936 i el seu òrgan de premsa fou “Renovación” Dirigida per Hernández Zancajo, Santiago Carrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s’uní a les joventuts comunistes i formaren les Joventuts…

A l’hotel Marriot Auditorium de Madrid se celebra la vintena edició dels premis Goya Truman , amb cinc guardons, és la gran triomfadora millor pellícula, millor direcció Cesc Gay, millor actor protagonista Ricardo Darín i secundari Javier Cámara i millor guió original Cesc Gay i Tomàs Aragay El premi a la millor actriu protagonista és per a Natalia de Molina Techo y comida , de Juan Miguel del Castillo i el premi a la millor actriu secundària és per a Luisa Gavasa La novia , de Paula Ortiz

La policia francesa arresta a Pau tres integrants d’ETA Un dels detinguts és Jon Bienzobas Arretxe, “Karaka”, presumpte responsable de la mort del magistrat Francisco Tomás y Valiente, i els altres són Francisco Segurola, “Patxi”, i María Luz Perurena, filla d’un membre d’ETA assassinat pels GAL el 1984 Els detinguts són els autors del robatori de 10,5 tones d’explosius que van desaparèixer dimarts passat d’una fàbrica de Plévin, a Bretanya, i que la policia recupera en l’operació

Amb el títol de “Gazeta de Gerona” fou publicada en castellà, del 1787 al 1800 el 1810 era publicada en català, probablement per la intervenció del corregidor de Girona Tomàs Puig, la “Gaseta del Corregiment de Gerona” a la impremta de l’Exèrcit i del Govern General de Catalunya del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 es publicà, finalment, la “Gazette de Gironne”, el primer número amb text en francès i català, i a partir del segon, en francès i castellà

Dirigit primer per Miguel Ángel Aguilar i després per Pedro J Ramírez, hi collaboraren Manuel Jiménez de Parga, Tomás de Salas, Lluís Carandell, Xavier Domingo, Carmen Rico-Godoy, Justino Sinova i d’altres polítics i escriptors Fou editat fins el 2001 Al novembre del 2001 i després de 25 anys de publicar-se sortí al carrer el darrer número de “Diario 16” El Grupo Voz, propietari del rotatiu des que el 1998 l’adquirí en subhasta pública, no aconseguí sanejar-lo ni trobar-ne un comprador

El 1412, per segona vegada fou concedit al príncep Tomàs —fill segon del rei Enric IV—, mort sense fills el 1421 En fou tercer duc 1461 el príncep Jordi mort el 1478, germà d’Eduard IV No fou tornat a concedir fins el 1789, que passà al príncep Guillem, fill tercer de Jordi III i que després regnà amb el nom de Guillem IV La darrera concessió fou feta a favor del príncep Albert mort el 1892, fill gran del rei Eduard VIII aleshores príncep de Galles

Es defineix com una associació cultural sense ànim de lucre que pretén dur a terme una tasca de suport i de difusió de literatura de qualitat en llengua catalana Tant en poesia com en narrativa, publica autors nous o bé oblidats que es caracteritzen per l’ambició i per la voluntat d’innovació i risc literaris En el seu catàleg, hi ha autors com Francesc Garriga Barata, Jordi Vintró, Tomàs Arias, Marc Masdéu, Joan Todó, Max Besora, Sergej Dovlatov, Anaïs Nin o Rubem Fonseca, entre d’altres

Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat

Estudià piano amb Tomàs Buxó a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera i Joan Manén El 1931 fundà l’Institut d’Estudis Musicals i el 1934 fou nomenat professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Hereu dels postulats estètics del modernisme i del noucentisme, compaginà la composició amb la musicografia i fou redactor de la revista "Vibracions" De la seva producció sobresurten les canzonette per a orquestra i el Quartet de corda en do 1935