Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Sant Feliu del Racó
Poble
Poble (350 m alt.) del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al NW d’aquest poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització
riu Salient
Riu
Curs d’aigua de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, que neix a la serra d’Arenho, rep, per l’esquerra, el riu de Bords i s’uneix al seu col·lector sota Vilac.
Moripol
Llogaret
Llogaret del municipi de Gósol (Berguedà), situat a 1 372 m alt., a la capçalera del torrent de Moripol —afluent de l’aigua de Valls per la dreta—, que neix als contraforts orientals de la serra del Verd.
L’església parroquial de Sant Vicenç depenia de la d’Espà
Viuerri
Despoblat
Despoblat del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a 1337 m alt, al vessant meridional del tossal de les Llanes, a la capçalera del barranc de Viuerri (afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, aigua avall de Vilaller).
En resta l’antiga església
tanc d’inèrcia
Física
Dipòsit d’aigua calenta no consumible que té com a funció donar més estabilitat al generador de calor i al consum, de forma que permet cobrir puntes de demanda, emmagatzemar calor i optimitzar l’eficiència tèrmica del generador.
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
Creixenturri
El santuari de la Mare de Déu del Remei de Creixenturri (Ripollès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les…
residu fix
Alimentació
En anàlisi d’aliments, residu que deixen els aliments líquids després d’ésser evaporats a sequedat (primerament al bany maria i després a estufa a 100°C) per tal d’eliminar-ne l’aigua i altres productes volàtils (aromes).
També és anomenat extret sec
palanca
Natació
Plataforma rígida de 2 m d’amplada i 6 m de llargada, situada a 5,75 i 10 m damunt el nivell de l’aigua de la piscina, i que és emprada per a efectuar salts en natació.
Forma part del programa olímpic, en categoria masculina i femenina