Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
Escola Apologètica Catalana
Nom amb què és conegut el grup de pensadors que a la primera meitat del segle XIX intentaren de posar al dia i defensaren la filosofia catòlica tradicional seguint les directrius dels apologistes francesos del moment (Bonald, Ozanam, Lacordaire o Dupanloup), amb alguns dels quals mantingueren relacions personals.
El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la influència de Balmes
card tucà
Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus
defenedor de la mercaderia
Història
Cadascun dels dos o tres caps de les corporacions de mercaders de les antigues ciutats i viles mercantils catalanes que, de manera solidària, tenien la missió de defensar els privilegis i les prerrogatives de la corporació i de recaptar les rendes i els drets (especialment el dret del pariatge).
Prenien part en les reunions del consell de la mercaderia respectiu, el qual, tanmateix, era presidit pels cònsols de mar Eren elegits per insaculació entre els mercaders matriculats
imatge posterior
Física
En un sistema òptic, donat un cos en l’interior del sistema o en l’espai objecte, imatge d’aquest cos donada per la part del sistema òptic situada després d’ell quan hom considera que la llum travessa el sistema en el sentit en què ho fa normalment.
kírie
Música
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
procediment de Bizzarri
Enologia
Procediment d’obtenció de revins o vins segons, que consisteix a addicionar a la brisa sense premsar una quantitat d’aigua (que contingui de 10 a 12 kg de sucre i 200 g d’àcid tartàric per 100 litres) igual a les dues terceres parts del vi en flor.
acumulació de capital humà
Economia
Conjunt de despeses en educació i salut en un país o regió, amb el mateix efecte sobre el creixement que la inversió en capital tangible, motiu pel qual es defineixen com a inversions en capital humà, i la seva acumulació resulta fonamental per al procés de desenvolupament econòmic.
De totes maneres, les despeses en educació i salut han estat considerades tradicionalment com a consum i no com a inversió
escúters
Motociclisme
Disciplina del motociclisme de velocitat disputada amb una motocicleta de cilindrada petita o mitjana, de bastidor obert i generalment de roda petita, amb el motor i els òrgans de transmissió a l’interior d’un carenat que suporta el seient i una base per a posar-hi els peus.
cinta
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica rítmica consistent en una tira, generalment de setí, de 4 a 6 cm d’amplada i de 6 m de llargada, i un bastó cilíndric o cònic de suport, de 50 a 60 cm de llargada i d’1 cm de diàmetre, que serveix d’empunyadura.
esquí de telemarc
Esquí
Tipus d’esquí practicat amb esquís de telemarc o amb esquís d’eslàlom gegant, en els quals el taló de la bota no va fixat a la base dels esquís, que consisteix a fer viratges flexionant el genoll i deixant l’esquí interior més endarrerit que l’exterior.