Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
Ares
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Cabó (Alt Urgell) situat a 1 400 m d’altitud, al vessant meridional de la serra d’Ares
(1 847 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.
El lloc és presidit per l’església de Sant Bernabé, d’origen romànic, amb absis quadrat i dues capelles fent transsepte Antiga sufragània de la de Cabó, ara depèn de la parròquia de Coll de Nargó Prop hi ha les bordes d’Ares Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbò
mohana vina
Música
Instrument cordòfon pinçat constituït per una caixa de ressonància en forma de vuit, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha tres cordes melòdiques, quatre o cinc bordons i dotze cordes harmòniques, que hom toca amb plectre, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal.
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
pic de Fontviva
Cim
Cim (2.638 m) del massís del Carlit, que domina pel SW l’estany de Lanós, l’emissari del qual, el riu de Fontviva (que rep, per la dreta, l’aigua de l’estany de Fontviva, al vessant S del pic), és la capçalera del riu d'Aravó o de Querol.
el Despujol
Història
Antiga domus o casa fortificada del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), entre Sant Hipòlit de Voltregà i el Ter, prop del Poble Sec, origen del llinatge Despujol, de cavallers, al qual pertany l’antic propietari, marquès de Palmerola. Actualment és la seu de l’ajuntament de les Masies.
Comediana
Partida
Partida del municipi d’Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre), al centre de la serra de la Calderona, enmig d’un extens bosc de pins; és drenada pel barranc de Comediana
(o de la Calderona), que neix al peu de la mola de Segart i desguassa a la rambla de Puçol.
El corral de Comediana havia estat seu d’una explotació ramadera de bens i, probablement, nucli morisc
ullastre de frare

Ullastre de frare
Xemenendura (cc-by-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alt, de fulles estretament o amplament linears, blanquinoses al revers, de capítols solitaris i llargament pedunculats, amb les flors grogues i poc aparents, i amb les bràctees externes reflexes, i de fruits en aqueni amb vil·là.
Es fa en prats d’albellatge i en roquissars, a la regió mediterrània
transparència
Cinematografia
Procediment tècnic que permet de rodar als estudis cinematogràfics escenes d’exteriors, i consisteix a situar els actors davant una pantalla especial, sobre la qual hom projecta l’escenari real en el qual hom situa l’acció (un paisatge o una escena rodats prèviament) i entre aquella i la càmera.
Aquest procediment fou emprat per primera vegada en el rodatge del film King-Kong 1933 i ha estat molt emprat, especialment per a les grans produccions amb efectes òptics especials, però ha estat progressivament abandonat per les exigències del cinema veritat
tinter
Tecnologia
Peça de fusta rectangular, amb dos clots petits a una de les seves cares, l’un amb aigua i l’altre amb mangra o altre tint, i una espongeta, que serveix per a fer i per a tenir el tint amb què els fusters i mestres d’aixa unten la llinyola.
marinar
Gastronomia
Posar en remull (una menja, generalment carn de caça o de bou), en un líquid que conté bàsicament un àcid (vinagre, vi blanc sec, suc de llimona, etc) i, opcionalment, espècies, herbes, oli i, a voltes, verdures, per tal de fer-la més tendra, suau i gustosa abans de cuinar-la.