Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
estanys Gémenes
Circ lacustre de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el municipi de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloforno, format per l’estany Gémena de Dalt (2 270 m) i l’estany Gémena de Baix (2 229 m).
L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua
l’Estret
Congost
Congost per on la vall d’Aigüesvives (que drena el barranc de l’Estret) s’obre pas a la Ribera del Xúquer, entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, dins el terme d’Alzira (Ribera Alta).
pic de Comalespada
Cim
Contrafort occidental del massís de Colomers (2 808 m alt.), a la capçalera de la Noguera de Tor, dins el terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), al nord del pic de coma les Bienes, damunt l’estany de Cavallers.
Llemosí
Regió del NW d’Occitània, limitada al N i l’W per les terres d’Oïl, a migjorn per la regió de Guiena i a llevant per la d’Alvèrnia; comprèn els departaments francesos d’Alta Viena, Corresa i Cruesa.
Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristallí erosionat A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia bovina i ovina, que n'és la font econòmica principal Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges, posteriorment integrada…
Llanera de Ranes
Municipi
Municipi de la Costera, estès al vessant esquerre de la vall del riu Cànyoles, des dels serrats que separen la comarca de la Ribera Alta (alt de Bandolers, 291 m alt.) fins a la séquia de Ranes, prop del riu.
Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa…
els Ivarsos
Caseria
Caseria del municipi de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), situada a l’extrem sud-occidental del terme, al pla dels Ivarsos, a l’esquerra de la rambla Carbonera, poc abans del seu aiguabarreig amb el riu de Montlleó.
barranc del Llop
Barranc
Barranc de capçalera del riu de Gorgos que neix a la Serrella (1 360 m alt.), prop de la vila de Castell de Castells (Marina Alta); s’uneix amb el de Malafí al pla de Petracos, dins el mateix terme.
rèflex
Electrònica i informàtica
Dit del circuit que serveix alhora com a amplificador de senyals de baixa i d’alta freqüència, per la qual cosa hom torna a injectar a l’entrada el senyal detectat, el qual ja havia entrat abans d’ésser detectat.
nebulitzador
Agronomia
Petit difusor de reg que vaporitza l’aigua a distància reduïda; funciona a pressió elevada, entre 3 i 8 kg/cm2 i és utilitzat preferentment en els hivernacles per tal d’aconseguir una alta humitat relativa a l’aire.
Querol
Poble
Poble del municipi de Porta (Alta Cerdanya), a 1 350 m alt, a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol ja esmentada al segle IX, de la qual esdevingué el centre El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol , que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745