Resultats de la cerca

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1966-69 procedent de l’Elx Formà part de la famosa davantera dels cinc delfins , junt amb Amas, Re, Rodilla i José María, i jugà 59 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-77, amb el qual disputà 347 partits i marcà 84 gols Guanyà una Lliga 1974, una Copa del Generalísimo 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Formà part de la selecció espanyola en 15 partits, i de la catalana en 4

Fundat al principi dels anys cinquanta, aconseguí diversos podis en el Campionat de Catalunya L’any 1957 fou l’etapa de més èxits per a l’equip masculí, que guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips Era format pels germans Jordi i Josep Maria Palés i per Martí Olivar, que també aconseguiren títols d’Espanya individuals Els principals èxits de l’equip femení foren la consecució de tres subcampionats d’Espanya consecutius 1957, 1958, 1959 Desaparegué al principi dels anys seixanta

Constituïda al final del 1935, nasqué sota l’impuls d’alguns treballadors de l’Escola d’Aviació de Barcelona que divergien de la política de la seva gerència Alguns dels membres fundadors foren Josep Maria Carreras, que també en fou director, i Mari Pepa Colomer Creà una escola de pilotatge que, en record de la primera que existí a Barcelona, fou anomenada Escola Catalana d’Aviació S’installà a l’Aeròdrom Canudas i formà mitja dotzena de pilots Les seves activitats cessaren quan començà la Guerra Civil

S’especialitzà en la modalitat hípica de raid Aconseguí la medalla d’or per equips en els campionats estatals de raid en la categoria joves genets 2005 Assolí la tercera posició en els Campionats d’Espanya de raid en categoria absoluta 2007 i el mateix lloc en la categoria de joves genets 2004 També guanyà la medalla de bronze per equips en els Campionats de Catalunya de raid en categoria sènior 2006, juntament amb les amazones Silvia Yebra, Ana María Yebra i Laia Muixí

Fundada el 1904 per Santiago Oliveras, fou un dels referents de la vida associativa, cultural i esportiva de l’Hospitalet de Llobregat Destacà per la seva tradició teatral, però també per la pràctica del basquetbol El 1928 Josep Maria Feliu creà la secció de bàsquet, que fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya Jugà preferentment en categories territorials i el 1980 guanyà el Campionat de primera catalana Disposa d’escola de bàsquet i equips en categories inferiors Juga al Nou Pavelló del Centre

Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Combaté les forces napoleòniques 1810 Entre el 1823 i el 1826 féu costat als liberals, però després anà al Brasil amb el rei Pere IV Participà en l’expedició contra els absolutistes portuguesos i fou governador de Porto 1832 Durant les lluites entre setembristes i constitucionalistes en el regnat de Maria II, ocupà diversos ministeris i del 1860 al 1865 fou president del consell de ministres Presidí el partit reformista, l’ala més radical del partit històric Suprimí l’esclavatge a les colònies portugueses

Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg

Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat

Sembla que cap al 1611 fou, a Andelys, mestre de NPoussin El 1616 es traslladà a París, on Maria de Mèdici li encarregà la decoració de la Gran Sala del palau de Luxemburg, que féu després Rubens Les seves obres més conegudes són dues versions de La Presentació al Temple 1618-20, Beauvais, i 1624, capella dels carmelitans de París, Guarició del paralític 1624, capella de Saint-Louis del castell de Fontainebleau i Sant Carles Borromeu 1627, església de Saint Étienne-du-Mont, París