Resultats de la cerca

Subtitulada “Portantveu dels catalans de Mèxic”, s’edità en català entre el 1962 i el 1974, i en sortiren 51 números Pel que fa al seu contingut, tenia informació sobre notícies de l’entitat, de Catalunya i de l’exili, a més de reportatges i treballs literaris Fou dirigida per Joan Potau, posteriorment per Ricard Altaba i finalment passà a dependre de l’Institut Català de Cultura, presidit per Antoni Dot Arxer Entre els nombrosos collaboradors catalans, tant de l’exili de Mèxic com de Catalunya, cal esmentar Lluís Nicolau d’Olwer, Marcel Santaló, Ramon Xirau, Carles Muñoz Espinalt, Marc-…

Es subtitulava “Periòdic d’acció del separatisme català a Sud Amèrica” Fundada per Manuel Massó i Llorens, s’edità a Montevideo, entre el 1928 i el 1930, impresa en català i castellà i en sortiren 40 números El contingut era de caràcter independentista i antiamericanista En la primera etapa, fins el número 24 del 1929, fou un periòdic més aviat de combat polític en la segona, a partir de la mort de Josep Abril i Llinés, es convertí en un magazín d’informació i articles culturals Arran de la retirada del dictador Primo de Rivera i de l’etapa política que s’obrí, deixà de publicar-…

Hi ha alguns dubtes sobre l’autoria de la música Composta el 26 d’abril amb el propòsit d’encoratjar els soldats francesos que lluitaven contra l’exèrcit austríac, que intentava envair França per restaurar-hi la monarquia, rebé inicialment el nom de Chant de guerre pour l’armée du Rhin Al juliol, després de ser cantada pels voluntaris marsellesos a París, rebé el nom amb què és coneguda actualment i que ha esdevingut oficial Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música Actualment és l’himne de l’Estat francès, bé que arreu té una significació republicanista i…

Inicià les seves activitats el 1972 com a continuadora d' Editorial Estela , tancada per la dictadura franquista Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic i també incorporà al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries, entre les quals la collecció “Textos…

Fill de l’elector de Baviera Maximilià Manuel, i casat amb Maria Amèlia, filla de Josep I d’Àustria Elector de Baviera des del 1726 amb el nom de Carles Albert Malgrat haver jurat la Pragmàtica Sanció del 1713, feu valer els seus drets a la successió austríaca, a la mort de Carles VI 1740, contra Maria Teresa Sense cap personalitat política, fou joguina de les ambicions de Frederic de Prússia, aliat seu Mentre aquest prenia Silèsia, Carles VII envaí l’Alta Àustria i Bohèmia i es proclamà arxiduc d’Àustria i emperador d’Alemanya 1742 Maria Teresa, ajudada pels hongaresos, recuperà…

De família tarragonina que en part s’establí a Puerto Rico, feu els estudis de lletres i de dret a Barcelona i fou becari i professor de l’Escola Normal de Madrid 1841 i professor de la de Barcelona 1845 Amb Laureà Figuerola publicà la Revista General de Instrucción Pública   Intercalà passatges i versos de circumstàncies en llengua catalana a les emotives cartes de festeig, inèdites, enviades a Maria Remei Sallent, germana de la muller de Manuel Milà i Fontanals, el qual pòstumament li publicà a Composiciones poéticas 1851 una selecció de poemes, marcats per la influència de la balada…

Formà part del cercle d’intellectuals de Josep Aladern Cosme Vidal Collaborà en les publicacions El Rector de Vallfogona  i En Patufet És autor de nombroses peces teatrals reunides en la collecció “Teatre dels Nois”  Tenorios d’estiu 1899,  La llum del geni 1899,  El camí del cel 1905, Aucellets fora del niu 1906 i L’aprenent nou 1913, entre d’altres Es tracta de peces curtes, d’un sol acte, en alguns casos monòlegs, escrites en vers, realistes, però de caràcter còmic i de finalitat moralitzant Tingueren un notable ressò entre el repertori de teatre infantil d’aquells anys…

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936…

Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les…

Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència del poder…