Resultats de la cerca

De família pobra, sense estudis, fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres recitats històrics en vers un per a la dansa de moros i cristians 1759, un altre sobre la batalla de Buda i el setge de Viena 1765, i l’altre sobre la batalla de Lepant per al ball de les galeres de Reus 1772 També se li pot atribuir un Entremès en lo casament de Josep Gai És autor també de romanços satírics en català i en castellà, d’uns goigs a santa Llúcia i de l’única obra que arribà a la impremta Cobles de la Passió conegudes també amb el nom de Passió de Sant…

Germà de Josep Marià Milego i Inglada Estudià, a Madrid, dret i filosofia i lletres i fou alumne de Castelar Fou catedràtic a Las Palmas de Gran Canària, Toledo i València collaborà en la creació de la Institución Libre de Enseñanza i dirigí, a Toledo, El Nuevo Ateneo 1879-90 i, a València, La Enseñanza Nacional 1904-08 Escriví nombroses obres de literatura de caràcter docent i Estudios, ensayos y disertaciones filosófico-literarias 1880 El seu fill Juli Milego y Díaz Toledo 1884 — , escriptor, publicà, entre altres obres, Emilio Castelar Su vida y su obra 1906, El problema…

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues…

Castell avui desaparegut situat entorn de l’església de Sant Joan de Fullà, al Veïnat d’Amunt Fou una possessió de la família dita de Fullà, des del segle XI fins al XIV El primer membre de la família Fullà conegut és Oliba de Fullà, el 1017 Les armes parlants de la família Fullà una fulla capgirada són esculpides en quatre escuts al sarcòfag de Jaubert de Fullà del 1335, conservat a l’església de Sant Joan de Fullà A la fi del segle XIV, passaria per via successòria a la família Avellanet i d’aquesta als Cadell 1448 i als Pasqual de Vilafranca 1620, als quals fou confiscat el 1680 a favor de…

Format musicalment de manera autodidàctica, combinà la carrera d’enginyer industrial amb la tasca com a director coral L’encontre, el 1968, amb Josep Maria Mestres Quadreny fou fonamental per a impulsar la seva carrera compositiva Fou un dels membres fundadors del laboratori de música electroacústica Phonos 1974, amb el qual collaborà intensament El seu interès per les noves tècniques musicals el portà a assistir al Curs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt el 1974 Del conjunt de la seva obra, destaquen les composicions per a cinta magnetofònica Caleidoscopi 1981 i…

Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’…

Consta de tres etapes de creació i publicació la primera cobreix el període 1948-56, durant el qual es publicaren vuit Quaderns , entre els quals destaca Miscellània d’homenatge a Mn Lluís Constans 1956 Posteriorment, el 1979, es reinicià la publicació de treballs sobre la comarca, però les dificultats econòmiques impediren una veritable continuïtat periòdica de la revista fins el 1985 En aquest any s’inicià la tercera etapa –amb un número monogràfic vol 1 Homenatge al Dr Josep M Corominas –, gràcies a la collaboració del Patronat Francesc Eiximenis i la Generalitat de Catalunya…

Es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, d’ençà del 1985 és director del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on ha impulsat des del 1986 uns tallers d’història destinats a introduir la història local en l’ensenyament primari i secundari Entre les seves obres destaquen El federal Pere Caimó 1819-1878 1975, en collaboració amb Josep Clara, Sant Feliu de Guíxols 1986, La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols 1936-1939 1995 i Sant Feliu de Guíxols Una lectura històrica 1997 La seva producció es caracteritza per una gran…

Nascuda en una família de músics, debutà a Mont-real a l’edat de nou anys com a pianista i cantant Més tard es traslladà amb la seva família a Nova York, on dirigí el cor de la catedral de Sant Josep d’Albany Posteriorment estudià a París i Milà i debutà com a cantant d’òpera a Messina amb La sonnambula Del 1872 al 1896 cantà al Covent Garden de Londres, i combinà les seves actuacions a teatres de Moscou, Sant Petersburg, els Estats Units, Alemanya, París, Brusselles o Milà Ch Gounod escrigué per a ella l’oratori Mors et Vita Es retirà dels escenaris operístics el 1896 i del…

Amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa crearen Esquirols Joan Crosas, Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala i Maria Dolors Roca constituïren el nucli del grup, si bé ocasionalment se’ls uniren altres intèrprets Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives Les cançons de discos com Fent camí 1975, Torna, torna Serrallonga 1980…