Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
retorn de flama
Tecnologia
Combustió d’una part del fluid actiu d’un motor fora del cilindre, ja sigui en el conducte d’admissió (per un avanç expressiu de l’obertura de la vàlvula d’admissió) o en el col·lector d’escapament (per una acumulació de mescla en el col·lector deguda a un defecte de combustió).
escala mòbil
Economia
Dret
Fórmula jurídica mitjançant la qual el preu de certs productes sotmesos a taxes, la renda dels arrendaments rústics i urbans o el salari establerts en un contracte varien d’acord amb les fluctuacions d’un element econòmic extern a la relació jurídica i que produeix una revisió automàtica i periòdica d’aquells.
A l’Estat espanyol, la clàusula d’escala mòbil referida als sous produeix efectes a través dels convenis collectius i d’acord amb l’increment, que hom estableix oficialment, de l’índex de cost de la vida
dubte de dret
Dret canònic
Dubte que versa sobre l’abast del supòsit de fet de la norma, és a dir, quan hom dubta si una situació determinada, les circumstàncies de la qual són ben conegudes, està o no compresa en els termes que fa servir el legislador per a determinar els casos als quals és aplicable.
La llei dubtosa és llei nulla
trepang
Zoologia
Nom donat a l’Àsia sud-oriental a diferents equinoderms holoturioïdeus de grans dimensions, especialment a l’espècie Holothuria edulis, els representants de la qual són objecte d’una activa pesca, puix que són considerats com un menjar exquisit (hom n’extreu les vísceres i els asseca al sol o els fuma).
Segons els xinesos, el trepang té qualitats afrodisíaques
traspic
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, una mica fètida, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles enteres, dentades o sinuades, les basals espatulades i les caulinars oblongues i auriculades, de flors blanques, en raïm, i de fruits en silícula, grossos i alats, amb un entrant apical.
Es fa en conreus, erms, etc, a una gran part d’Europa
terrandòs
Terandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
tell
Branca florida de tell ( Tilia platyphyllos )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies, fins de 30 m d’alçària, de fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estípules caduques; de flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada, i de fruits en núcula.
Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans
calcar
Disseny i arts gràfiques
Copiar (un dibuix) sobre un full, una tela, etc, aplicant-hi el full, la tela, etc, on hi ha el dibuix i fent que, resseguint els trets del dibuix amb un llapis, un estilet, etc, o per un altre procediment, els trets del dibuix restin marcats sobre aquell full, aquella tela, etc.
Mercat Central d’Abasts de Palma
Economia
Empresa constituïda a Palma per a la creació d’un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de pessetes amb la participació de l’ajuntament de Palma (51%), de l’empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors.
Les installacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l’antic mercat de sa Porta Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen
batalla de Margalef
Història
Militar
Fet d’armes de la guerra del Francès ocorregut el 23 d’abril de 1810 a Margalef (Torregrossa, Pla d'Urgell), entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’E. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.
Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes