Resultats de la cerca
Es mostren 7187 resultats
màquina ventadora
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a ventar el gra.
Es basa en la diferència de pes o de volum existent entre el gra i les impureses que conté En la ventadora, el gra que hom vol netejar és garbellat en uns garbells adequats i sotmès, alhora, a un corrent d’aire que arrossega les impureses més lleugeres que aquell Sol formar part de la màquina de batre
tren d’aterratge
Transports
Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge.
El tren d’aterratge és constituït per unes estructures molt resistents fixades a l’estructura del buc o a la de l’ala, acabades en llur part inferior per patins, esquís, o, més generalment, rodes, molt sovint replegables en unes cavitats concebudes per a eliminar la gran resistència que suposa, durant el vol, el tren desplegat
cal·lifòrids
Entomologia
Família de dípters braquícers ciclòrrafs que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos robust i quetes abundants.
Tenen el cap ample, els ulls grossos i la trompa curta, adaptada per a xuclar Presenten sovint tons metàllics, verds o blaus Tenen el vol ràpid i habiten entre la vegetació xuclen els sucs dolços de les plantes, i algunes espècies s’alimenten de carn en descomposició El representant tipus de la família és la mosca blava
enrocar
Escacs
En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei.
Hom només pot enrocar si encara no ha mogut el rei ni la torre, si el rei no és escac, si el rei no ha de passar per cap casa amenaçada per qualsevol de les peces enemigues i si resten lliures les cases situades entre el rei i la torre amb què hom vol efectuar l’enroc
libèl·lula

Libèl·lula (Sympetrum vicinum)
Susan Elliott (CC BY-NC)
Entomologia
Nom donat als odonats pertanyents a la família dels libel·lúlids, distribuïts en uns quants gèneres, com Libellula, Orthetrum, Crocothemis i Sympetrum.
Tenen mides mitjanes, amb el cos no gaire llarg, en relació amb les ales, i són de colors no metàllics Les ales posteriors són més amples que les anteriors, i ambdues adopten una posició horitzontal quan l’animal descansa Són de vol ràpid Les espècies dels gèneres Libellula i Sympetrum són molt comunes als Països Catalans
Jean François Pilâtre de Rozier
Química
Aeronàutica
Químic i aeronauta francès.
Fou professor a Reims, estudià els gasos i ideà una careta respiratòria Amb el marquès d’Arlandes, realitzà el primer vol en baló lliure tripulat, el 21 de novembre de 1783 aerostació El 1785 intentà travessar el Pas-de-Calais mitjançant un aparell amb dos globus de la seva invenció, però aquest sofrí un accident i els tripulants moriren
Detlev von Liliencron
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Deixà la vida militar i cercà, sense èxit, fortuna a Amèrica En tornar, seguí la vida literària ja iniciada i compongué una sèrie de poemes i algun relat, molt vius i precisos, de gran efecte musical Són obres seves Gedichte ‘Poesies’, 1889, Neue Gedichte ‘Noves poesies’, 1893 i Untern flatternden Fahnen ‘Amb banderes al vol’, 1888
Josep Maria Álvarez Pallàs
Esports aeris
Promotor i pioner de l’aviació lleidatana.
Fundà l’Aeroclub de Lleida 1929 i en fou el primer president El 1921 ja tenia contactes amb Josep Canudas, pioner de l’aviació catalana Organitzaren diferents excursions aèries, sobretot entre el 1927 i el 1928 Ja els anys trenta promogué diferents concursos aeris i demostracions de vol sense motor, i difongué l’activitat aèria per mitjà de publicacions
Alberto Santos-Dumont
Aeronàutica
Aeronauta i inventor brasiler.
Feu nombroses experiències sobre navegació aèria a França, primerament amb baló 1898 i després amb avió Construí diversos aparells i aviat esdevingué famós pels seus vols a París El 1906 aconseguí de fer el primer vol d’un aparell europeu més pesant que l’aire, fet que donà un gran impuls al desenvolupament de l’ aviació
Guillem de Ribes
Història
Literatura catalana
Cavaller i trobador.
Pèire d’Alvernha es refereix a aquest trobador, possiblement de la família dels senyors del castell de Sant Pere de Ribes, de qui no se’n conserva cap vers, al poema Canterai d’aquestz trobadors , on es caricaturitza la veu ronca i desagradable Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina