Resultats de la cerca
Es mostren 13670 resultats
Jou
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou.
Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat
Fígols de la Conca

Fígols de la Conca
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat (731 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobars; l’església parroquial, dedicada a sant Pere, depèn de la d’Eroles.
Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Eroles fins abans del 1950, cap del municipi, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d'Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota
Estac

Estac
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 167 m alt.) del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), situat en un coster, al vessant meridional de la Serra de la Solana, a la vall del riu d’Escós.
La seva església parroquial és dedicada a Sant Marçal Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a Soriguera dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’ Arboló i el despoblat de Tolzó
Monegals
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrere el puig de Sant Pere de Mogrony (Gombrèn, Ripollès), dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll
Viladonja
Poble
Poble (1.012 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès) situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.
Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, a més, el poble d’ Estiula , l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes
Francesc Navarro
Escultura
Escultor.
Format a Sant Carles des del 1760 Conreà la temàtica religiosa influït per l’estètica neoclàssica És autor, entre altres obres, del Sant Vicent màrtir encadenat 1773, Museu de Belles Arts de València, d’escultures de l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València
la Rotllada
Hostal
Antic hostal i ferreria del municipi de l’Esquirol (Osona), prop de Cantonigròs, situat sobre l’antic camí ral de Vic a Osona.
Esmentat des del s XIX, hom l’anomenava també hostal de la Cabreta o del Trenc L’edifici actual és de 1690-1723, restaurat el 1972 Havia servit d’Hostal fins el 1968
el Puig de la Garriga
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga, unit al s XIX a Vallgornera.
Paradell
Despoblat
Antic terme, despoblat, del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell), vora el canal d’Urgell, al límit amb l’antic terme de Margalef.
l’Ofegat
Antic poble
Antic poble i terme del municipi de Tàrrega (Urgell), al N de la ciutat, al voltant de l’antic castell de l'Ofegat
.
L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381 Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts setembre del 1559 vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general de la vila de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina