Resultats de la cerca

Competí en la categoria de menys de 52 kg, i es proclamà campiona del món 1998 i d’Europa 1998, 2000 També aconseguí quatre medalles de plata, dues en els Campionats del Món 1996, 1997 i dues en els Campionats d’Europa 1996, 2000, la darrera de les quals per parelles El 2001 es retirà de l’alta competició, però el 2002 guanyà la Copa Catalunya de dones musculades i integrà la selecció catalana que competí en el Mundial en l’especialitat bodyform

Fundat el 1982, practica totes les disciplines de tir de precisió i ha aconseguit diferents títols de Catalunya, d’Espanya i d’Europa L’any 2003 aconseguí la medalla de bronze per equips al Campionat d’Europa de tir Alguns dels seus tiradors més destacats foren Eduardo Zabalegi, Javier Fau, Javier Tornero, Albert Artigues o Francisco Carcellé Disposa de galeries per a carrabina, pistola i fusell, a més de quatre recorreguts de tir El 2011 tenia més de 600 socis

Format al Club Egara, amb el primer equip aconseguí tres Campionats de Catalunya 2001, 2002, 2009, dues Copes del Rei 2007, 2009 i tres Lligues 2001, 2016, 2019 Amb la selecció espanyola fou campió 2005 i subcampió 2007, 2019 d’Europa, medalla de bronze en un Campionat del Món 2006 i subcampió olímpic a Pequín 2008 També disputà el Campionat d’Europa del 2011 i aconseguí el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016

Començà a competir en esquí alpí el 1999 i l’any següent formà part de l’equip espanyol Fou quarta al Campionat d’Europa de curses d’equip 2003 fent parella amb Iolanda García i al Campionat del Món de Relleus 2010, juntament amb Mireia Miró i Gemma Arró També ha aconseguit resultats destacables en diferents Campionats d’Europa i del Món de relleus i de curses d’equip, i en la prova internacional de la Patrouille des Glaciers 2008

Format com a davanter al Club Esportiu Noia, debutà a divisió d’honor la temporada 1987-88 Posteriorment jugà a les files del Piera 1988-89, retornà al CE Noia 1989-91 i continuà al Futbol Club Barcelona 1991-92, el Vilafranca 1992-94, el Piera 1994-96 i 1998 i el Sant Pere de Riudebitlles 1996-98 Amb el CE Noia guanyà una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988 i una Supercopa d’Europa 1990 Fou membre de la selecció espanyola

Fou membre del Club Natació Barceloneta fins el 1976, any que fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campió de Lliga 1973 i participà en la Copa d’Europa 1974 Amb la selecció estatal júnior participà en els Campionats d’Europa del 1973, en què fou medalla de bronze, i del 1975, en què assolí la medalla d’argent Amb la selecció absoluta, jugà 24 partits 1973-76 i participà en els Jocs Mediterranis 1975, en què fou medalla de bronze

En categoria júnior, fou subcampiona del món 1988 i d’Europa 1989 en la prova de 5 km Establí el rècord d’Espanya absolut de 10000 m en pista 1992 Es proclamà campiona d’Espanya de 10 km en ruta 1992 i de Catalunya en 5 km en pista 1986 Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual disputà tres Copes del Món de marxa 1989, 1991, 1993 i els Campionats d’Europa en pista coberta 1989

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2002-08 procedent del Nordhorn alemany Amb el Barça guanyà una Lliga de Campions 2005, dues Lligues 2003, 2006, dues Copes del Rei 2004, 2007, una Copa EHF 2003, una Supercopa d’Europa 2003 i dues Supercopes d’Espanya 2003, 2006 Guanyà la medalla de bronze en els Campionats del Món 1999, 2001 i d’Europa 1996 i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 amb la selecció de Sèrbia i Montenegro El 2008 es retirà

S’inicià com a nedadora al Club Natació Atlètic-Barceloneta i com a jugadora de waterpolo al Club Esportiu Mediterrani El 2009 passà al Club Natació Sabadell, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 2011, 2013, la Lliga 2011, 2012, 2013, la Copa de la Reina 2010-13, la Supercopa d’Europa 2013 i la Supercopa d’Espanya 2009-12 En el període 2005-11 fou onze vegades internacional amb la selecció estatal en les Lligues Mundials del 2006 i el 2010

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger