Resultats de la cerca

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Havent jugat a l’Olympique Lyonnais 1994-98 i al Mònaco 1998-2004, amb el qual fou subcampió d’Europa, fitxà pel FC Barcelona la temporada 2004-05 i hi actuà fins a la temporada 2006-07 Extrem dret, s’alineà en 152 partits i marcà 32 gols Amb el Barça guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes de Catalunya 2005, 2007 Després actuà al Roma, al Paris Saint-Germain i, novament, al Mònaco Ha estat disset vegades internacional per França, i aconseguí una Copa FIFA Confederacions 2003

Jugava de mitja punta Fou elegit millor jugador rus del 1991 i al desembre d’aquell any fitxà pel RCD Espanyol procedent del CSKA de Moscou Romangué al club blanc-i-blau fins a la temporada 1993-94, aquesta darrera a segona divisió Disputà 73 partits de Lliga i marcà 21 gols La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona i es repartí entre el Barcelona B 14 partits de Lliga i el primer equip blaugrana 12 partits de Lliga Fou internacional per l’URSS, la CEI i Rússia Participà en l’Eurocopa 1992 i en la Copa del Món 1994

Pivot amb experiència en la Lliga ABA, arribà al CE Manresa el 1973 Jugà en l’equip del Bages quatre temporades, i arribà a disputar 103 partits i a anotar una mitjana de 26,5 punts Els 53 punts que anotà en un partit constituí el rècord de l’equip manresà en la màxima categoria del bàsquet estatal Posteriorment jugà al Joventut de Badalona en dues etapes 1977-78, 1979-80 i al CB Mollet 1978-79 Ja retirat, collaborà amb l’equip tècnic del FC Barcelona dirigit per Antoni Serra, que havia estat el seu entrenador a Manresa

Extrem dret, fou titular del FC Barcelona la temporada 1939-40 Procedent del Barcelona amateur accedí al primer equip la campanya 1937-38, que guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana La temporada 1940-41 jugà amb l’equip reserva del Barça, amb alguna presència al primer equip, amb el qual, des del 1937, disputà 44 partits i marcà 10 gols Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-42, el Lleida 1942-43, el Vilanova 1943-45, el Santboià 1945-46, el Sant Celoni 1946-47, el Palamós 1947-48, el Campdevànol 1948-49 i l'Olímpic 1949-50

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, jugà amb el Barça B a segona divisió la temporada 1988-89 Després fitxà pel CD Tenerife, on jugà fins el 2005 i competí un any a primera divisió Entre el 2005 i el 2008 jugà amb el Málaga CF, alternant també les dues categories La temporada 2008-09 la disputà amb l’Osasuna a primera divisió L’any següent fitxà pel Real Zaragoza, a segona, igual que la temporada 2009-10, amb l’Albacete El 2010 tornà al CD Tenerife Ha disputat més de 50 partits a primera divisió

Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona l’any 1991, on restà dues temporades Posteriorment jugà en diversos equips de la divisió d’honor de tota la geografia espanyola com el Pozo Murcia o el Futbol Sala Martorell i retornà a la disciplina del FC Barcelona en dues etapes A la divisió de plata també jugà amb equips com el Manacor Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala Aconseguí el subcampionat del món de clubs de Porto Alegre 1997 Un cop retirat, entrenà equips de futbol sala de categories infe-riors i equips de la Lliga japonesa

Format al Club Natació Tortosa, també competí amb l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Medilast de Lleida i el Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya cadet, juvenil, júnior i promesa i campió promesa d’Espanya Respecte al Campio-nat de Catalunya, fou campió dels 60 men pista coberta 2004, 2006, doble campió dels 100 m 2006, 2008 i dels 4 × 100 m 2007, 2009 amb el FC Barcelona També fou subcampió absolut en el Campionat d’Espanya en la prova dels 200 m 2007 Competí amb la selecció espanyola de 4 × 100 m a la Copa d’Europa 2006, 2008, 2009

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya