Resultats de la cerca
Es mostren 3700 resultats
Friedrich Luft
Teatre
Crític teatral alemany.
De jove, visqué de prop l’apogeu del teatre a Berlín, amb els muntatges de Reinhardt, Jessner, Fehling, Brecht, Piscator i Gründgens Des del 1945 coordinà la secció de cultura del diari berlinès Neue Zeitung , en el qual publicà crítiques de teatre i cinema A partir del 1955 exercí de crític en el diari Welt , en 1955-62 en la Süddeutsche Zeitung i a partir del 1978 en la Berliner Morgenpost Conreà la crítica teatral amb intelligència i humor en els seus programes radiofònics Stimme der Kritik ‘La veu de la crítica’, setmanal, 1944-90 i Mit FLuft ins Theater ‘Amb FLuft al teatre…
María Manuela Reina Galán
Teatre
Dramaturga castellana.
De ben jove guanyà el premi Hucha de Plata de relats per Tarde de domingo i l’Internacional de Cuentos Ciudad de Valladolid per El silencio D’entre la seva producció teatral destaquen El navegante premi SGAE 1983, El llanto del dragón premi Valladolid de Teatro Breve 1984, Lutero o la libertad esclava premi Calderón de la Barca 1984, El pasajero de la noche 1987, Alta seducción 1989 i Un hombre con cinco estrellas 1992 És considerada una de les autores de més sòlida trajectòria en l’àmbit del teatre comercial, particularment de l’alta comèdia, en la qual ofereix una aguda…
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita…
European Association for Population Studies
Associació científica creada l’any 1983 amb l’objectiu de promoure els estudis relacionats amb la població europea.
Amb seu a la Haia Països Baixos, la institució organitza les European Population Conferences des del 1987 amb periodicitat bianual, en les quals atorga el premi Gunther Beyer al jove demògraf que més destaca a cada conferència També organitza seminaris i jornades de recerca i estimula els estudis multidisciplinaris Publica una revista trimestral en versió anglesa European Journal of Population i francesa Revue européenne de Démographie i la collecció de llibres "European Studies of Population" El 2001 l’associació creà l’ Anton C Kuijsten Foundation for Demography , amb l’…
Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig, fill de Ramon de Cardona i de Pinós.
Succeí el seu pare vers el 1460 En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat 1462 Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després 1463 La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pledejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard
Caterina de Cardona-Anglesola
Cristianisme
Fundadora i mística.
Filla illegítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill illegítim del rei de Nàpols Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles i Joan d’Àustria Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova 1572 Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús
Ramon Riera i Moliner

Ramon Riera en un dibuix aparegut en el primer número de la revista Il Tiberio (1896)
Disseny i arts gràfiques
Litògraf i dibuixant.
Continuà el negoci familiar de litografia Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita Il Tiberio , de la qual fou fundador i principal animador Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en L’Esquella de la Torratxa entre el 1895 i el 1903 Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la…
Tilman Riemenschneider
Escultura
Escultor alemany.
Molt jove anà a Würzburg, on aconseguí un gran prestigi, no sols com a artista, sinó com a membre del consell ciutadà La seva tasca plàstica, endinsada encara en el gòtic tardà, però lliure del dramatisme i l’expressionisme que aquest tingué als països germànics, és difícilment separable de les nombroses obres produïdes en el seu taller Cal esmentar l' Eva 1491, la Tomba del bisbe Rudolf von Scherenberg 1496-99, ambdues per a la catedral de Würzburg, el Retaule de la Sagrada Sang 1499-1505 per a la Jacobskirche de Rothenburg i el Retaule de la Mare de Déu 1505-10 per a la…
Ramon Reig i Coromines
Pintura
Aquarel·lista.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres —on ja participà en una exposició l’any 1918— i a la Llotja barcelonina De jove conreà el dibuix humorístic, l’impressionisme i fins i tot el surrealisme Aviat, però, se centrà en el paisatgisme a l’aquarella, del qual fou un dels principals conreadors a Catalunya Premio Nacional, 1944 Exposà a Figueres, Girona, Barcelona, Madrid i Burgos, on fou catedràtic d’Institut abans d’ésser traslladat definitivament a Figueres Exposà també a París, Londres i els EUA El 1946 fou un dels creadors del Museu de l’Empordà Publicà el llibre La Costa…
Adelaida Ferré i Gomis
Folklore
Literatura catalana
Indústria tèxtil
Folklorista.
Formada a Llotja Barcelona Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona 1911-51 Classificà els brodats de diverses colleccions i museus barcelonins Guanyà diversos premis oficials i collaborà en diverses publicacions Com a folklorista, es dedicà sobretot a l’estudi de les rondalles, de les quals en recopilà prop d’un centenar seguint les directrius de Rossend Serra , de qui fou deixeble Divulgà les seves investigacions en conferències i articles publicats a La Veu Comarcal Ripoll, Art Jove , Catalana , Catalunya , La Veu de Catalunya , Butlletí dels Museus i d’altres Una…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina