Resultats de la cerca

Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya després Escola d’Enginyers Tècnics i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Diputació de Barcelona Publicà El alforfón 1932, Cultivo del almendro 1965, ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia 1936, Sistemàtica pomològica 1938, Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars 1946-47 i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis 1948, entre altres

Subordinat del duc de Berwick durant la invasió del Principat per part de l’exèrcit francès mandatari de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d’Aran 1719 i n'esdevingué governador Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la collaboració de Carrasclet i entrà a la Seu d’Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, amb la qual es proclamà campió d’Espanya de clubs 2009, fou campió estatal de ràfting 2008 juntament amb Ramon Barbé, Jan Cano i Josep Foz El 2008 també guanyà el campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa amb l’equip de l’Associació de Guies Noguera Pallaresa, juntament amb Ramon Barbé, Jan Cano i Albert Aixàs Disputà el Mundial de ràfting 2009 També participà en Campionats d’Espanya de caiac

Fundat el 1974 sota l’empenta de Jose Bochaca, el seu primer president fou Joaquim Boixadós Organitza proves cicloturistes com la Marxa Verge de la Ribera des del 1989 i de bicicleta tot terreny El 2000 inicià la Marxa Cicloesportiva la Bonaigua, amb un recorregut de 185 km i 2700 m de desnivell positiu, que amb el temps s’integrà al circuit de llarga distància Dona suport tècnic al centre BTT del Pallars Jussà L’any 2003 tenia 105 socis

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

Situació Turó que va donar nom al castell que s’hi va construir, a la part alta de la vila de Peramea, al costat de l’església parroquial ECSA - J Bolòs Situat al costat septentrional de la població de Peramea, al cim d’una penya Mapa 33-11252 Situació 31TCG394886 Hi podem anar des de Gerri, agafant la carretera que puja fins al poble de Peramea Cal anar fins al costat de l’església i enfilar-nos fins al cim de la roca, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història Emplaçat en un indret del Pallars relativament romanitzat, el castell de Peramea se’ns presenta de bell antuvi com el terme…

Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE

A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu

D’origen pirinenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d’Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya Asnar I d'Aragó Antic conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes, és autor dels Annals reials dits de Saint-Bertin , on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d’ambdues bandes dels Pirineus, notícies que segurament conegué en part a través d’Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries 848-852

S'inicià en el catarisme quan aquest sistema religiós ja declinava a les terres llenguadocianes Detingut i empresonat pels inquisidors, s’evadí de les presons de Carcassona i es refugià a Lleida, i després a Sant Mateu del Maestrat, on formà una petita comunitat d’immigrats occitans Fou detingut a Tírvia Pallars Sobirà, amb alguns dels seus adeptes, pels inquisidors catalans fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès, territori pertanyent a l’arquebisbe de Narbona, senyor feudal del dirigent càtar