Resultats de la cerca

Collocats entre les dents incisives i les premolars en nombre d’un o cap per hemimandíbula, serveixen per a esqueixar els aliments i, en determinats mamífers de presa, són utilitzats com a arma d’atac perquè són molt desenvolupats Així succeeix en els carnívors En altres, tenen un paper de defensa Molt desenvolupats en els carnívors, hom els anomena també dents canines o claus Els mamífers herbívors no en tenen o els tenen molt reduïts

El qualificatiu d’'anilina’ exclou l’ús de tota mena de pigment o recobriment opac que tapi la superfície natural de la pell L’aspecte natural d’una pell anilina és el que li dóna tot el seu valor, malgrat que a vegades puguin ésser observades algunes irregularitats de color i fins i tot certes tares que provenen de la manca d’homogeneïtat i dels defectes de la mateixa pell El nom d’'anilina’ prové dels colorants dits d’anilina que són l’element més important de la tintura i l’acabat d’aquestes pells

Tots els òrgans de la planta són intensament aromàtics, i per llurs propietats tòniques són emprats en l’elaboració de molt vermuts i licors estomacals Pròpia dels països del nord d’Europa

L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…

El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella feu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà…

Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i de Susana L’…

És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels…

El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua aportada pels dos…