Resultats de la cerca
Es mostren 1028 resultats
Roda de Berà
La platja de Roda de Berà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, al límit amb la comarca del Baix Penedès.
Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…
coll de Revell
Collada
Depressió entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els termes d’Arbúcies (Selva) i Espinelves (Osona), on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.
Hi ha un hostal
el Ràfol d’Almúnia
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, als contraforts terminals de les serres prebètiques valencianes.
El territori s’allarga des del riu Girona, al S, fins a l’ombria de la serra de Segàrria pel coll del barranc de Ramon De les 207 ha de secà, un terç és destinat a l’ametller, i la resta a l’oliverar, garrofers i quelcom de vinya antigament de panses El regadiu 79 ha, que aprofita l’aigua de fonts i pous, és destinat als cítrics i hortalisses El règim predominant és el conreu directe La població és en recessió des del començament del s XX, però s’ha estabilitzat des del 1970 Hi ha una distribució de la població activa equilibrada El poble 368 h agl 2006, rafalencs 88 m alt és el centre de la…
Quios
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Espòrades Orientals i nomós de Grècia.
La capital és Quios 24070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al segle VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al segle XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista hellènic i passà…
Godelleta
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al límit amb l’Horta (pla de Quart) i amb la Ribera Alta (vall dels Alcalans).
El terme és accidentat a llevant pels contraforts de la mola dels Escolapis i de la serra Peranxisa i, a ponent, per diversos turons que culminen a 443 m alt Miravalència L’agricultura, predominantment de secà, és dedicada a garrofers 1 735 ha, vinya 1 250 ha, oliveres 200 ha, cereals 178 ha, ametllers i llegums Al regadiu 153 ha, que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals, blat de moro, alfals, hortalisses i tabac Hi ha avicultura i agricultura Les activitats industrials es limiten a serradores i forns de calç Després d’anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat part de la…
Lahiguera
Municipi
Municipi de la província de Jaén, al NW de la capital provincial, a la Campiña.
Els recursos bàsics de l’economia del terme són l’agricultura blat de moro, ordi, oliveres, llegums i la ramaderia bestiar de llana
formiga

Formiga (Formica rufa)
Nic Relton (cc-by-nc 2.0)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats…
altoestrat
Meteorologia
Sostre de núvols situat a una altura entre 2.000 i 6.000 m, constituït per un vel fibrós o estriat, a través del qual són visibles els discs del Sol i de la Lluna com a través d’un vidre més o menys opac.
regne Llombardovenecià
Història
Nom donat a les possessions italianes constituïdes pel Milanesat i el territori italià de la república de Venècia, que foren cedides a Àustria (congrés de Viena, 1815).
La Llombardia s’uní al regne d’Itàlia per la pau de Zuric 1859, i el Vèneto, per la pau de Praga 1866
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina