Resultats de la cerca

Estigué molt vinculat al municipi penedesenc de l’Arboç L’any 1926 fou director de l’Orquestrina Catalana, i després de la Guerra Civil amplià la seva activitat al Vendrell, on estigué al capdavant de l’Orquestrina Melodia, que reestructurà i convertí en cobla Ha estat, però, en l’àmbit del sardanisme on el seu nom ha transcendit a tot Catalunya, amb peces com La Festa de Sant Julià , L’Avi Andreu o L’Amic Jornet , que han gaudit d’una notable acceptació popular

Fundà la Cobla Melodia Autor de més de trenta sardanes, entre les quals es destaquen La Giralda de l’Arboç, L’avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana , etc Vinculat a l’Arboç, on residí, dirigí corals i l’Esbart Sant Julià i exercí l’ensenyament

Després d’haver estat component de la cobla L’Art Gironí, fundà, juntament amb altres músics, la cobla Girona 1925, de la qual assumí la direcció l’any 1933 Adaptà aquesta cobla a la tonalitat normal l’any 1949, afegint-hi un instrument addicional fiscorn baix, de quatre pistons Deixà escrites unes quatre-centes sardanes, algunes tan divulgades com Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor selvatana, Maria, Mercè, Clemència, Novembre, Joaquima i Marta, etc

Periodisme Resident a Barcelona, combina la literatura amb el periodisme escrit i radiofònic, especialment en el camp de la cultura, la crítica literària i el comentari redactor del diari Avui , concretament de la secció de cultura i espectacles i especialitzat en l’àrea de teatre i en el suplement de cultura literatura infantil i juvenil en el 1989, collaborador del setmanari El Temps 1987 i de les revistes Time Out Barcelona i Time Out Cultura des del 2008 i crític teatral de Catalunya Cristiana des del 1996 En el camp de la radiodifusió ha estat columnista, conductor de diversos programes…

Quan en el baix es troba la 3a es parla de 1a inversió o acord de sexta quan es troba la 5a es parla de 2a inversió o acord de sexta i quarta es parla de 3a inversió o acord de segona quan la nota més greu és la 7a vegeu l’ex 3 d’ acord La presència de les inversions, que en funció del context sintàctic poden tenir diferents interpretacions acord de sexta , acord de sexta i quarta , suposa una important font de variació i riquesa harmòniques, ja que un mateix acord presenta, segons els seus estats, sonoritats diferents D’altra banda, les inversions amplien notablement les possibilitats…

Gràcies a una beca del Centre de Lectura de Reus, a partir del 1962 es formà en l’especialitat de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor durant quaranta anys, des del 1972, i on obtingué la càtedra de pintura l’any 2000, quan ja era una facultat Malgrat les directrius academicistes i les primeres influències informalistes, les severes vivències obtingudes a la terra de secà del Baix Camp, juntament amb l’ambient obert de la Ciutat Comtal i el renovador ambient cultural de París viscut el 1970, en ser becat per la Fundació Castellblanch, el decantaren…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…

La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…

La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…

Soci de l’Associació Cetrera del Baix Llobregat, a la qual representa en les competicions Fou el primer campió de Catalunya de vol ras 2009, i segon 2010