Resultats de la cerca

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, fou mestre d’armes històriques Debutà en competició l’any 1985 i guanyà diversos campionats de Catalunya i d’Espanya en l’especialitat d’arma llarga Whitworth, Minnie, Maximilian i Miquelet, i en les de plat Manton i Lorenzoni També guanyà diversos campionats d’Espanya amb la selecció catalana d’armes històriques Fou campió del món individual en Maximilian original 1994 i campió del món per equips a Versalles 1996 Des del 1999 el Club de Tir Igualada organitza el Memorial Josep Fonoll de tir olímpic

Entre el 1967 i el 1983, fou quinze vegades campió de Catalunya en llançament de martell i dues vegades campió d’Espanya 1969, 1977 L’any 1976 establí el rècord català de la prova També guanyà dos Campionats de Catalunya en llançament de pes 1972, 1973 Fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola També fou preparador físic de l’equip de basquetbol del FC Barcelona durant dinou anys, entitat en la qual ingressà l’any 1971 Posteriorment fou director tècnic del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona

Competí en els camps amateur i professional Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en la categoria del pes mitjà 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de boxa en vèncer José Arrufat 1944 Disputà el títol de campió d’Europa del pes wèlter contra l’argelí nacionalitzat francès Marcel Cerdan Participà en diverses vetllades pugilístiques al Gran Price, l’Olímpia i les places de braus de les Arenes i la Monumental Després de 250 combats penjà els guants El 1972 obrí el seu propi club de boxa al barri de Sants de Barcelona

Format al Club Mayda, fou campió d’Espanya juvenil 1970, 1973 En categoria absoluta, guanyà els títols estatals individual 1974, de dobles mixtos 1974, dobles 1975, 1976 i per equips 1972, 1974, 1976, 1979 També guanyà quatre cops la Lliga estatal, una amb el Club Mayda 1972 i tres amb el Club de 7 a 9 1974, 1976, 1977 Formà part de la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1973, 1977 i dos d’Europa 1972, 1974 El seu pare, Jordi Feliu, fou campió d’Espanya per equips 1967, 1971 amb el Club Mayda

Participà en tres Campionats del Món d’esquí nòrdic 1982, 1985, 1987 i en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid 1980, Sarajevo 1984 i Calgary 1988 Es proclamà quinze vegades campió d’Espanya i vint campió de Catalunya, en diferents distàncies, i fou vencedor absolut de la Marxa Beret 1981, 1984 Fou cap de pistes i monitor d’esquí i activitats de lleure a l’estació de la Rabassa, a Sant Julià de Lòria Andorra Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, formà part de les seleccions espanyola i catalana

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona

Practicà la boxa abans de dedicar-se a l’atletisme, on debutà l’any 1942 a la Jean Bouin Competí pel RCD Espanyol i el FC Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1951 i tres vegades campió d’Espanya de marató 1955, 1960, 1962 Amb la selecció espanyola, disputà sis edicions del Cros de les Nacions i aconseguí la medalla de bronze a la marató del Jocs Iberoamericans 1962 Veí de Rubí des dels 19 anys, la milla que se celebra cada any a la ciutat vallesana porta el seu nom

Membre de l’equip del Club de Rem Tortosa, en categories inferiors fou campió d’Espanya juvenil en quatre scull 2003, sub-23 en quatre sense timoner 2006 i medalla de bronze al Mundial sub-23 en dos sense lleuger 2007 Com a sènior aconseguí quatre títols d’Espanya en dos sense i quatre sense 2007, i en quatre sense i quatre scull 2008 Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat Un cop retirat es dedicà a la tasca d’entrenador i treballa per a la Federació Catalana de Rem a Banyoles

Membre del Club d’Esgrima Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en categories inferiors en la modalitat de floret i es proclamà campió d’Espanya individual en categoria cadet 1979 i júnior 1983, 1984, i per equips en categoria júnior 1979, 1984 i sènior 1984 També fou cinc vegades campió de Catalunya individual, una en categoria cadet 1981, tres en júnior 1981, 1982, 1983 i una com a sènior 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola en un Mundial júnior 1984 Es retirà l’any 1988