Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Penya Ciclista de Mollet 1922 El mateix any fundà un petit taller de reparació de bicicletes a Mollet del Vallès, i el 1930 ja en fabricava diversos models El 1949 creà la marca Derbi i fabricà el primer ciclomotor, i el 1950 l’empresa passà de ser Bicicletes Rabasa a anomenar-se Nacional Motor Rabasa A partir de la dècada de 1960 separà la fabricació de bicicletes i la de motocicletes Derbi fou la fàbrica més robotitzada i amb millor tecnologia per a la fabricació de vehicles d’Espanya, i els seus equips de competició assoliren grans èxits en diverses…

Organitzada pel COI cada quatre anys, agrupa els comitès olímpics de diversos països de la riba mediterrània La primera edició se celebrà a Alexandria 1951, i la següent tingué lloc a Barcelona entre el 16 i el 25 de juliol de 1955 En aquesta segona edició, hi participaren esportistes de dotze països, que s’allotjaren als sis Collegis Majors de Barcelona El programa de competició inclogué 19 modalitats esportives i es desenvolupà en diverses installacions l’Estadi Olímpic de Montjuïc, que també acollí la cerimònia d’inauguració, el Palau Municipal d’Esports, el port de Barcelona, el Casino de…

Al principi de la dècada dels setanta entrà com a directiu del Club Ciclista Rubí, cofundat pel seu pare, Joan Arbós i Panyella, i en fou president fins el 1986 Fou president de la Federació Catalana de Ciclisme 1986-99, període en el qual també assumí tasques de directiu primer i vicepresident de la Federació Espanyola de Ciclisme Impulsà el ciclisme de base i de pista i el 1988 creà la categoria ciclosport i organitzà els primers Campionats d’Espanya de la categoria Els anys 1989 i 1990 fou president del Comitè Olímpic Català Collaborà en l’organització de les curses de…

Hom pot trobar les més diverses variants de curses, segons les diferents modalitats esportives que es presten a aquest tipus de competició, i cal destacar-ne les curses d'atletisme, d'automobilisme, de cavalls hipisme, de ciclisme, sobre glaç patinatge i d'esquí Com a tipus fonamentals i clarament diferenciats, cal distingir les curses de velocitat pura , i dins d’aquesta modalitat hom pot incloure les curses contra rellotge , i les curses de velocitat i de resistència i regularitat , anomenades també, en alguns esports, curses de fons Segons el marc on tenen lloc, hom parla de curses en…

Debutà al Club Esquí Berguedà el 1993 i passà pels equips Bicis Puig i Esport Lliure, amb el qual guanyà l’Obert de bicicleta tot terreny de Barcelona Fitxà per l’Ambisist i es proclamà campió de Catalunya 2004, 2008, 2011 de l’especialitat També ha guanyat la Copa Catalana Internacional de bicicleta tot terreny 2002, 2004, 2012, la VolCat 2009, 2010 i fou segon a la Titan Desert 2008

Era patrocinat per la casa de cafè italiana Faema segons models similars duts a terme a Suïssa, Itàlia i França Formà un equip de vuit corredors amb Federico Martín Bahamontes, Salvador Botella, Gabriel Saura i Bernardo Ruiz, entre d’altres, que competí durant part de la dècada dels seixanta i incorporà figures com Josep Segú i Guillem Timoner Collaborà en l’organització de diferents proves

Conegut amb el nom de Paco Abadal , destacà en ciclisme i fou subcampió d’Espanya de velocitat 1904 Motorista i pilot de cotxes, competí inicialment amb un vehicle de La Hispano Suïssa, empresa de la qual fou un dels destinataris de les primeres concessions Arribà a ser director comercial de la marca Cap al 1900 fundà la primera autoescola de Barcelona i obrí l’Auto-Garatge Central, origen de la firma Abadal & Cia, una de les empreses pioneres del sector automobilístic a Catalunya El 1912 creà la marca de vehicles amb aquest nom Entre el 1916 i el 1923 dirigí l’empresa Abadal-Buick iel…

Fou subcampió del món juvenil 1997, campió d’Europa júnior 1997 i campió d’Espanya júnior 1996, 1997 En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya 2000, 2003 i d’Europa 2007, i guanyà l’Obert d’Espanya Disputà diverses edicions del Campionat del Món des del 1999 i aconseguí diverses mànegues de la Copa del Món També destacà en curses d’enduro i continuà com a tècnic d’aquesta modalitat

Fou campió d’Espanya de velocitat 1932, 1933, 1934, 1939, 1941, 1942, 1943, 1945 Exercí de periodista a Mundo Deportivo cobrint edicions del Tour de França, la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana i el Dauphiné Libéré Escrigué un llibre sobre la història de la Volta a Catalunya

Competí fins el 2003 i assolí un subcampionat d’Espanya i una quarta plaça a la Maxxis Cup International Europa Fou convocat quatre cops per la selecció espanyola Un cop deixà la competició, es vinculà a l’empresa MSC, que passà a dirigir el 2010