Resultats de la cerca

Organitzada pel Moto Club Tarragona, és la prova d’aquesta modalitat més antiga que es disputa a l’Estat espanyol Gairebé sempre ha estat puntuable per al Campionat de Catalunya La primera edició formà part del primer Campionat de Catalunya i la guanyà Manuel Marqués L’acompanyaren al podi Joan Soler Bultó i Isidre Marqués Es disputava, la majoria de les vegades, pels voltants de les ermites de la Salut i del Loreto

Organitzada pel Moto Club Móra d’Ebre, puntua per al Campionat de Catalunya de supermotard i per a la Copa Catalana Acull les categories elèctric, FUN 30, 40 i 50, júnior CUP i CUP 250, open, promo 150, 65, 85, sènior CUP i SM Road júnior, màster i sènior

Les motocicletes utilitzades estan sotmeses a un cert nombre de regulacions Se'n celebra un campionat mundial des del 1988 El 2008 hi participaven motos de les marques Suzuki, Ducati, Honda, Kawasaki i Petronas

S’inicià l’any 1972 al gimnàs Eurytmia i posteriorment passà al Patronat de Promoció Cultural i Esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Grupo Cultura Covadonga de Gijón i al Club Natació Granollers, sempre entrenada per Jaume Miró Fou campiona d’Espanya juvenil 1976, 1977 i absoluta 1979 Guanyà l’or als Jocs Mediterranis 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on fou finalista Abandonà la competició l’any 1981 a causa d’una lesió i passà a ser entrenadora del CN Granollers

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

Amb la seva parella, Glòria Sanz, foren els primers que competiren professionalment a l’estranger, quan aquí encara no se celebrava cap certamen El 1988 creà l’escola de ball que porta el seu nom, al barri de Gràcia de Barcelona, centre pioner en l’ensenyament dels balls de saló a l’Estat espanyol Organitzà els primers campionats de ball a Catalunya quan encara no hi havia l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició També exercí de jutge internacional, tant en competicions amateurs com professionals

Competí amb diferents clubs, com el CN Vilada, CN Amposta, RCM de Barcelona i CN Colera Destacà en categories inferiors en aconseguir quatre Campionats d’Espanya al començament dels anys noranta, tres en esquif i un en quatre scull, i un subcampionat mundial sub-23 en quatre scull En categoria absoluta, fou campió estatal en dos sense timoner 1997 i doble scull 1998 Fou reserva als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Un cop abandonada la competició, exercí com a entrenador de gimnàstica i culturisme

Fou la primera competició d’aquest esport que es jugà a Catalunya Hi prengueren part els quatre primers clubs inscrits a la federació catalana la Unió Esportiva Santboiana, el Club Natació Atlètic, el Club Natació Barcelona i el Catalunya Sporting Club Fou l’embrió d’una futura lliga catalana Es jugà pel sistema de tots contra tots i la UE Santboiana en fou el vencedor Els partits es disputaren al terreny central de l’hipòdrom de Can Tunis, situat a l’actual Zona Franca

Es disputà simultàniament amb la tercera edició de la Copa Macaya, competició de la qual el Barça s’havia retirat, secundat per l’Universitari, arran d’una polèmica S’hi inscrigueren nou equips el Barcelona, l’Espanyol, l’Internacional, l’Hispània, l’Irish, el Català, l’Ibèria, el Salut i l’X Sporting Club, que no finalitzà el torneig El Barça es proclamà campió i l’Espanyol es classificà segon La Copa Barcelona deixà pas, la temporada següent, a la primera edició del Campionat de Catalunya

Arribà a Catalunya al final dels noranta i el 2005 s’organitzà la primera cursa a Sant Llorenç Savall Des del 2007, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern organitza la Lliga Catalana de Canicròs amb la collaboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility posterior Federació Catalana d’Agility i la Federació Catalana d’Atletisme Aquesta competició engloba diverses curses, coorganitzades cadascuna per diferents clubs, entre les quals s’inclou el Campionat de Catalunya