Resultats de la cerca

En la modalitat de mar costa aconseguí, amb la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, la medalla de bronze en el primer Campionat d’Espanya de clubs En la modalitat d’embarcació fondejada, competí des del 2005 amb l’Associació de Pesca Esportiva i Càsting Platges del Vendrell i aconseguí l’or individual en el Campionat d’Espanya 2010, amb el qual assolí la categoria d’alta competició Amb la selecció catalana guanyà una medalla d’argent 2009, una medalla d’or per equips 2007 i una medalla d’argent 2006

S’inicià en les disciplines de natació, atletisme i pentatló modern Participà, amb l’equip de pentatló modern, en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i ha estat trenta-una vegades internacional amb la selecció espanyola En triatló, esport en què s’inicià l’any 1988, competí amb l’equip espanyol en tres campionats d’Europa i quatre del món Fou campió d’Espanya individual absolut 1988 Després de la seva retirada de la competició d’alt nivell 1997 continua la pràctica del triatló com a veterà amb el Club Natació Sitges

Germà de Hans S’inicià en el món dels rallis guanyant el III Ralli Tres Costes 1968 Amb l’escuderia Montjuïc, fou campió d’Espanya de velocitat per a turismes 1970 i guanyà les 3 Hores de Hockenheim Com a pilot oficial de Seat s’adjudicà el Campionat d’Espanya de rallis 1973 El 1973 abandonà el món de la competició i passà a gestionar la carrera del seu germà El 1986 tornà a competir enquadrat en l’equip Nissan de Raids, amb el qual quedà segon en el V Ralli dels Faraons

Cinturó negre tercer dan de taekwondo Competí en la categoria de -43 kg representant el Club Suba Lee i el Club Chois Castelldefels Guanyà la medalla de bronze als Campionats del Món sènior disputats a Barcelona 1987 També fou campiona d’Europa 1988 i assolí les medalles de plata 1986 i bronze 1990 en aquesta mateixa competició S’adjudicà la medalla d’or en la categoria de minimosca a la Copa d’Europa 1989 i fou campiona d’Espanya 1990 i de Catalunya 1988 en la mateixa categoria Formà part de la selecció espanyola

Membre de l’Associació Esportiva Pallars El 2009 guanyà el Campionat d’Espanya de ràfting compartint l’embarcació amb Albert Aixàs, Oriol Bosch i Pau Clotet i participà en el Premundial de ràfting i la Copa del Món També és membre de la secció de barrancs del seu club i guia de riu El 2010 fou un dels impulsors de la primera competició de barrancs del Pallars Sobirà, una de les pioneres de l’Estat El 2011 assumí el càrrec de director esportiu del primer Circuit Nacional de Descens de Barrancs

Aficionat al motociclisme de muntanya, el 1966 organitzà el I Trofeu Ramon Monsonís, en memòria del seu fill desaparegut en accident de moto Aquesta competició de motocròs tingué lloc al circuit El Cluet, els primers anys en la categoria de 250 cc i, a partir del 1973, en la de 125 cc, i fou puntuable per al Campionat de Catalunya 1967, el Campionat d’Espanya 1969-72, el Campionat d’Europa 1973-74 i el Campionat del Món 1975-86 L’any 1969 participà en la creació del Moto Club Segre, que presidí 1969-91

Membre del Club de 7 a 9, disputà l’European Cup Teams 1974 i els Campionats d’Europa 1977 i del Món 1983 amb la selecció espanyola Com a director del Bowling Pedralbes, afavorí l’organització de competicions, juntament amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, com ara el Trofeu Ciutat de Barcelona de Bowling, del qual fou impulsor, i fomentà la competició d’alt nivell esportiu Ha format molts dels jugadors que integren l’elit del bowling català, com Montserrat Badia, Lluís Montfort Rifé i Sandra Torrents, entre d’altres

Veïna de l’Hospitalet de Llobregat, s’especialitzà en curses de velocitat i debutà en competició el 2002 Disputà els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008, en els quals assolí dues medalles de bronze en 100 m i 200 m llisos, i Londres 2012 Es proclamà campiona del món en 100 m 2003 També guanyà dues medalles de plata 2002, 2003 i una de bronze 2011 en els Campionats del Món i un or, tres plates i un bronze en els d’Europa Des del 2007 s’entrena al CAR de Madrid

Projectat per Esteve Bonell i Francesc Rius amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou inaugurat el 17 de setembre de 1991 pel Club Joventut de Badalona, que des de llavors hi disputà els seus partits Acollí la competició olímpica de basquetbol, i el mateix 1992 rebé el premi d’arquitectura contemporània Mies Van der Rohe Després d’una reforma que permeté incrementar el seu aforament fins els 12500 espectadors, acollí diversos partits del Campionat d’Europa 1997 També s’utilitza per a altres tipus d’activitats culturals i artístiques

Construït pel Club Joventut de Badalona per substituir l’antic Pavelló de la Plana, fou inaugurat el 30 de setembre de 1972 Amb capacitat per a 5000 persones, totes assegudes, l’equip verd-i-negre hi jugà fins el 1991, en què es traslladà al Pavelló Olímpic de Badalona El 1992 acollí la competició de boxa dels Jocs Olímpics de Barcelona L’Ajuntament de Badalona n’adquirí la propietat l’any 1996 i canvià el seu nom pel de Pavelló dels Països Catalans Com a installació municipal és utilitzada per diferents entitats de la ciutat