Resultats de la cerca
Es mostren 7306 resultats
John Denton Pinkstone French
Història
Mariscal anglès, primer comte d’Ypres.
Prengué part en la guerra dels bòers i fou nomenat cap d’estat major imperial 1912 i promogut mariscal 1913 Comandà el cos expedicionari britànic al front occidental 1914-15 i fou nomenat cap de l’exèrcit de l’interior 1916-18 i virrei d’Irlanda 1918-21
Bernat Ramon I de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1112-23).
Fill de Ramon IV, succeí el seu germà Pere Ramon I Collaborà en les campanyes de Ramon Berenguer III contra els sarraïns de Lleida i hom creu que morí a la batalla de Corbins l’any 1124 El succeí el seu nebot Arnau Mir I
Archibald Percival Wavell
Història
Militar
Militar britànic, primer comte de Wavell.
Participà en la guerra dels bòers i en la Primera Guerra Mundial En la Segona lluità contra els italians a l’Àfrica i contra els japonesos al sud-est asiàtic Ascendit a mariscal, fou nomenat virrei de l’Índia 1943- 47
Robert Walpole

Robert Walpole en un oli realitzat per Godfrey Kneller en 1710-15
Història
Política
Polític anglès, primer comte d’Oxford.
Propietari rural, fou diputat, líder dels whigs , ministre de la guerra 1708-10 i tresorer de la flota 1710-11 Acusat de corrupció, fou empresonat 1712 En instaurar-se la dinastia dels Hannover 1714, els drets de la qual al tron anglès ell havia defensat, fou rehabilitat i nomenat canceller de l’Exchequer 1720-40, càrrec des del qual dirigí la política del país, acomplint les funcions de primer ministre Partidari convençut del liberalisme econòmic, impulsà l’expansió econòmica, afavorí el desenvolupament industrial i financer, l’agricultura, el comerç i l’explotació colonial i assentà les…
Rainulf I d’Aversa
Història
Primer comte d’Aversa (1030-45).
De la família normanda dels Drengot, ajudà Sergi IV de Nàpols a reconquerir el seu territori, per la qual cosa aquell creà i li cedí el comtat d' Aversa Casat amb la germana de Sergi, més tard el traí en aliar-se amb el príncep de Càpua Morí en guerra contra els bizantins
Philibert Guillaume Duhesme

Philippe Guillaume Duhesme
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès i comte de Duhesme.
Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva,…
Bernat II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (~1182-99).
Era fill d’Artau IV i de Guillema Deixà només una filla, Guillema, sota la tutela de la seva àvia
Alexander Leslie
Història
Militar
General escocès, primer comte de Leven.
Arribat a mariscal de l’exèrcit suec, intervingué, al capdavant de les tropes insurrectes, en la guerra entre parlamentaris anglesos i partidaris del covenant escocès 1642-46 Vençut Carles I d’Anglaterra, Leslie s’afectà a la monarquia i la defensà, fins que les seves tropes foren vençudes per Cromwell
José María de Areilza y Martínez de Rodas
Política
Polític basc, comte consort de Mutriku.
Milità al bàndol franquista durant la guerra civil, fou alcalde de Bilbao 1937-38 i, amb Fernando M Castiella, sintetitzà les ambicions imperials del règim en l’obra Reivindicaciones españolas 1941 Ambaixador en diverses capitals 1947-64, dirigí més tard 1966-69 el secretariat polític de Joan de Borbó i evolucionà cap a postures monarquicoliberals i europeistes Fugaç ministre d’afers estrangers 1975-76, fou allunyat del poder per ASuárez i fundà, successivament, el Partido Popular 1977 i Acción Ciudadana Liberal 1978, que s’integrà en la Coalición Democrática El 1982 ingressà a Unión de…
George Hamilton Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina