Resultats de la cerca

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra

Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899

Llicenciat a Pàdua, fou director dels centres psiquiàtrics de Gorizia, Parma i Trieste Fou la figura més representativa de l’Agrupació Psiquiàtrica Democràtica, que propugnà la desaparició de l’internament dels malalts mentals 1974, i el capdavanter de l' antipsiquiatria És autor de L’Istituzione negata 1968, Morire di classe 1969, i Maggioranza deviante 1971

A l’escola de Muzzano féu la primera experiència sobre el mètode Montessori, narrada a Il diario di Muzzano 1919-20 El 1924 fundà a Agno la scuola serena , escola rural considerada la ideal pels pedagogs de l’escola nova Escriví, entre altres obres, L’école sereine d’Agno 1928 i Libertà educativa 1932

El mot fou emprat ja per Vasari segle XVI El gènere s’estengué al segle XVII a través de l’obra de Jacques Callot Capricci di varie figure 1617, i al segle XVIII a través de les de Tiepolo i de Guardi Els Caprichos de Goya tenen, a més, una intenció social i crítica

Entrà el 1896 a la redacció del Corriere della Sera , del qual fou director 1900-25 i que convertí en un dels més famosos diaris europeus Senador liberal 1914, s’oposà a la política de Giolitti i preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial Declarat antifeixista, escriví Vent'anni di politica italiana

Després d’estudiar al Collegio di Sant'Anselmo Roma, fou director de la impremta de Montserrat durant alguns anys Fotògraf expert, feu àlbums de vistes de Montserrat i collaborà eficaçment en la preparació de la Bíblia illustrada Morí de tifus després d’un llarg viatge de treball seguint l’itinerari de Pau de Tars

Actuà, entre d’altres, a La vocce di la luna 1989, de FFellini Ha dirigit Tu mi turbi 1983, Non ci resta che piangere 1984, Il piccolo diavolo 1988, Johnny Stecchino 1991, Il mostro 1994, La vita è bella 1998, premiada a Canes i amb dos Oscar, Pinnocchio 2002 i La tigre e la neve 2005

Format com a guionista i ajudant de direcció, esdevingué després el màxim exponent del subgènere spaghetti western amb films com Per un pugni di dollari 1964, Per qualche dollare in piú 1965, C'era una volta in West 1968 i Giú la testa 1971 Reaparegué amb C'era una volta in America 1984, epopeia sobre el gangsterisme

Treballà a Ferrara, al servei dels ducs d’Este, i pintà preferentment temes de la vida de Crist Jesús entre els doctors 1524 Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín, Resurrecció de Llàtzer Pinacoteca di Brera, Milà El seu estil es caracteritzà per un realisme rigorós, que enllaça amb la pintura de l’escola de Ferrara del quatre-cents