Resultats de la cerca

Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol

Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’Europa Disputà un partit amb la selecció catalana 1948, en el qual marcà 2 gols

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1925-30 procedent del Real Club Victoria Interior esquerre, el 1929 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya Després de jugar al Futbol Club Barcelona 1933-34, amb el qual disputà un total de 27 partits i marcà 9 gols, el 1934 retornà de manera efímera a l’Espanyol 5 partits del Campionat de Catalunya 1934-35 Com a espanyolista disputà 103 partits i marcà 47 gols Fou el primer jugador de l’Espanyol que marcà un gol amb la selecció espanyola També actuà dos cops amb la selecció catalana

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

Fou campió d’Espanya de llançament de disc 1941 i campió de Catalunya de llançament de pes 1934, de disc 1936, 1940, 1941, 1942, 1945 i de martell 1941 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb una selecció universitària de Barcelona 1934, cinc vegades el rècord català de pes 1936 i sis vegades el de disc 1941 Posteriorment, fou president de la Federació Catalana d’Atletisme 1948-49 i del Júnior FC, on practicà l’hoquei sobre herba com a jugador i àrbitre, i contribuí decisivament a la construcció de les installacions de Sant Cugat del Vallès

Jugava de mitja punta Fou elegit millor jugador rus del 1991 i al desembre d’aquell any fitxà pel RCD Espanyol procedent del CSKA de Moscou Romangué al club blanc-i-blau fins a la temporada 1993-94, aquesta darrera a segona divisió Disputà 73 partits de Lliga i marcà 21 gols La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona i es repartí entre el Barcelona B 14 partits de Lliga i el primer equip blaugrana 12 partits de Lliga Fou internacional per l’URSS, la CEI i Rússia Participà en l’Eurocopa 1992 i en la Copa del Món 1994

Jugava d’extrem o d’interior esquerre Fitxà pel RCD Espanyol 1965-76 procedent de l’Oviedo Fou un dels integrants de la davantera coneguda com els Cinc dofins , formada també per Amas, Marcial, Re i Rodilla Visqué el descens a segona divisió de la temporada 1968-69 i l’ascens aconseguit l’edició següent En les onze temporades com a jugador espanyolista disputà 300 partits de Lliga i anotà 50 gols En competició europea jugà 10 partits i marcà 2 gols Fou deu vegades internacional per Espanya i marcà 1 gol S’alineà en dues ocasions amb la selecció catalana

Format a les categories inferiors del Club Handbol Garbí, l’any 2002 fitxà pel Futbol Club Barcelona Entre el 2005 i el 2007 jugà amb el primer equip blaugrana i posteriorment ingressà a les files de l’OAR Corunya 2007-08 i de l’Algeciras Balonmano 2008-09 El 2009 fitxà pel Club Handbol Palautordera En el seu palmarès figuren una Lliga 2006, una Copa del Rei 2007 i una Supercopa d’Espanya 2007 Retirat com a jugador, ha estat entrenador del Club Handbol Garbí de Palafrugell 2015-17 i del Club Handbol Bordils 2017-19

El seu pare havia jugat al Futbol Club Barcelona i al Club Vascònia de pilota Practicà el futbol abans de centrar-se en la pilota, com el pare Com a jugador del Club Vascònia aconseguí cinc vegades el Campionat de Catalunya i quatre el d’Espa-nya amb Manolo Balet 1950, 1951, 1957 i Eduard Mirapeix 1961 Fou campió del món a Sant Sebastià 1952 i subcampió a Biarritz-Hossegor, França 1958 Un cop retirat, dirigí les seccions esportives del Barça 1970-78 i, posteriorment, presidí el Club Vascònia 1993-98 L’associació Pilotarien Batzarra, d’Arrasate, el proclamà membre d’honor 1992