Resultats de la cerca
Es mostren 2182 resultats
puig Moltó
Cim
Cim dels municipis de Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d’Osormort (Osona).
la Taleia
Cim
Cim dels municipis de la Nou de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà).
la Creueta
Cim
Cim dels municipis de la Nou de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà).
pla de Sant Cristòfol
Pla
Pla dels municipis de la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà).
la Roca del Catllaràs
Sector o indret
Sector dels municipis de la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà).
coll de Jou
Collada
Coll dels municipis de la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà).
coll de Jou
Collada
Coll dels municipis de la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà).
Pau Sicart i Güell
Música
Director coral, pedagog i compositor popular català.
Estigué molt vinculat al municipi penedesenc de l’Arboç L’any 1926 fou director de l’Orquestrina Catalana, i després de la Guerra Civil amplià la seva activitat al Vendrell, on estigué al capdavant de l’Orquestrina Melodia, que reestructurà i convertí en cobla Ha estat, però, en l’àmbit del sardanisme on el seu nom ha transcendit a tot Catalunya, amb peces com La Festa de Sant Julià , L’Avi Andreu o L’Amic Jornet , que han gaudit d’una notable acceptació popular
Jordi Ponces Vergé
Esport general
Metge neuròleg i rehabilitador.
Especialitzat en paràlisi cerebral, l’any 1961 posà en marxa, juntament amb Júlia Corominas, el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel Sant Gabriel de Barcelona, centre de referència a tot l’Estat durant molts anys, i en fou el director mèdic fins que es jubilà 2005 L’any 1965 creà i coordinà dins el mateix centre el primer Servei de Tractament Precoç per a joves amb lesions cerebrals o trastorns de desenvolupament, pioner a l’Estat espanyol i el tercer existent arreu d’Europa
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina