Resultats de la cerca

Pivot Des-envolupà la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona 1982-95, on arribà com a júnior procedent de l’Associació Esportiva Sarrià Debutà amb el primer equip el 1985 i guanyà sis Lligues 1986, 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1986, una Copa d’Europa 1991, tres Recopes 1986, 1994, 1995 i cinc Supercopes d’Espanya Una vegada retirat, fou gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela, i el 2010 fou nomenat director gerent de l’oficina tècnica de la precandidatura Barcelona-Pirineus 2022 La samarreta amb el seu número, el 2, està penjada al…

Defensa que s’inicià al CP Castelldefels, passà a la UE Horta i a l’equip júnior del FC Barcelona, on jugà dues temporades El curs 2001-02 marxà al Cerdanyola CH, i l’any següent fitxà per l’Igualada HC, amb el qual debutà a l’OK Lliga Posteriorment jugà al CP Vilanova 2003-07 i l’HC Liceo de la Corunya 2007-11 La temporada 2011-12 fitxà pel Blanes HC En el seu palmarès, hi figura una Copa d’Europa 2011 i dues Copes de la CERS 2007, 2010 Formà part de la selecció catalana que conquerí un subcampionat de la Copa Amèrica 2008

Conegut com Toni Gorgot, inicià la seva carrera esportiva guanyant el Campionat d’Espanya júnior amb la marca Ossa 1977 Guanyà sis Campionats d’Espanya consecutius 1978-83, pilotant per a Bultaco, Ossa, Montesa i JJ Cobas Entre els anys 1978 i 1984 participà en el Campionat del Món, en què guanyà una de les proves Cuorgnè, Itàlia, 1981 i finalitzà quart la temporada 1982 Fou el primer català que guanyà als Sis Dies de Trial d’Escòcia 1983 Es retirà l’any 1986, després de competir algunes proves amb la marca Gas Gas, i treballà en el desenvolupament de les motocicletes de trial Scorpa

Formà part del Club Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc en diverses etapes Entre el 1978 i el 1980 participà en tres Campionats del Món júnior En l’àmbit absolut, guanyà cinc Campionats d’Espanya individuals 1994, 1997, 1999, 2001, 2003 i set per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc 1994, 1996, 1999, 2000, 2001, 2003, 2007 També es proclamà campiona de Catalunya d’esgrima en catorze ocasions 1981-84, 1988-92, 1995, 1996, 1997, 2004, 2006 També guanyà en alguna ocasió el Circuit Wilkinson D’altra banda, participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en tres Campionats del Món d’esgrima 1985…

Es formà en les categories inferiors del Club Patí Flix, equip amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1989-90 La temporada 1994-95 fitxà pel Club Natació Piera i a partir de la de 1995-96 jugà al Club Patí Vic, amb el qual conquerí una Copa del Rei 1999 i una Copa de la CERS 2001 Es retirà el 2008 Fou internacional júnior i sènior amb la selecció espanyola i també amb la catalana Amb l’espanyola jugà 49 partits i guanyà un Campionat d’Europa 2000 i un Campionat del Món 2001, i amb la catalana aconseguí el Campionat del Món B 2004

S’inicià al Club Patí Reus i participà per primer cop en una competició federada el 1972 Fou subcampiona d’Europa júnior a Espinho 1978 i medalla de bronze en les Copes d’Europa de Hanau 1978 i Venècia 1979 Participà en els europeus de Rotterdam 1979, Trieste 1980, Stuttgart 1981 i Venècia 1982 i en els Mundials d’Altenau 1979, Bogotà 1981 i Bremerhaven 1982 Fou escollida dues vegades millor esportista catalana per la Generalitat de Catalunya 1980, 1982 Rebé la medalla de plata al mèrit de la federació espanyola 1982 Un cop retirada inicià la seva etapa com a entrenadora També és jutgessa…

Sorgida de l’Escola Joviat de Manresa, jugà al Sant Fruitós fins a la seva incorporació al júnior del Santa Rosa de Lima de Barcelona 2000, on jugà fins a la temporada 2003-04, ja en la Lliga femenina 2 Fitxà pel Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, on jugà dues temporades i aconseguí, en la primera, l’ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal Després de dues temporades en el Club Bàsquet Puig d’en Valls eivissenc, tornà al Sedis, on disputà dues temporades La temporada 2010-11 fitxà pel Club Bàsquet Olesa i la següent retornà al Santa Rosa de Lima, que disputava la Copa Catalunya

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

Fou 73 vegades internacional, i es proclamà campió d’Espanya juvenil L’any 1977, en la categoria júnior, fou campió i subcampió del món per equips, subcampió d’Europa individual i en tres ocasions campió d’Espanya Participà en el Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou finalista en els de Barcelona 1992 En campionats mundials aconseguí una medalla d’or individual 1989, una de plata 1987 i dues de bronze 1978, 1994 En els europeus aconseguí una medalla d’or 1980 i una de bronze per equips 1987 Guanyà també la Copa del Rei 1987 i la medalla d’or per equips del Gran Premi de les Nacions 1989

Fou atleta de la UGE Badalona, Nike, Sport Canet, Tossal, CA Laietània, CA Diputació, Diadora, Puma Sevilla i Fila Domingo Catalán Com a júnior guanyà tres títols espanyols en els 10000 m 1989, 1990, 1991, un cros individual 1990 i tres per equips 1989, 1990, 1991, i participà en tres ocasions en el Mundial de cros 1989, 1990, 1991 Com a sènior destacà en les curses en ruta Fou campió d’Espanya de mitja marató 1999 i de Catalunya en 10 km en ruta 2002 Participà en els Campionats del Món de mitja marató 1998, 1999 i en el Campionat d’Europa de marató 2002