Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
Josep Oriol Despujol
Boxa
Boxejador.
Fou un dels primers púgils barcelonins que pujà a un quadrilàter 1913 Competí en la categoria de pes ploma com a amateur Formà part del Club Pugilista de Barcelona El 1913 esdevingué vocal de la junta directiva d’aquesta entitat pionera de la boxa a Catalunya Participà en diverses eliminatòries del Campionat d’Espanya de boxa i en vetllades i exhibicions celebrades a la seu social del Club Pugilista durant la segona dècada del segle XX
Josep Maria Bernadas Viladesau
Esport general
Dirigent esportiu.
Tot i néixer a l’Argentina, els seus pares eren catalans L’1 de novembre de 1915 fou elegit president del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona El càrrec li fou renovat el 18 de desembre de 1917, però uns quants mesos més tard deixà la presidència en produir-se una nova renovació de la junta Durant el seu mandat es creà la secció d’atletisme i l’equip de futbol es proclamà campió de Catalunya 1918
Josep Carles Blázquez Sánchez
Ciclisme
Àrbitre de ciclisme.
El 1988 participà en l’arbitratge de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya El 1992 adquirí la categoria estatal i arbitrà curses com la Clàssica de San Sebastià, inclosa a la Copa del Món, i diferents campionats d’Espanya de totes les especialitats Fou president del Comitè Català d’Àrbitres 2004 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme i responsable de formació en reglaments per a futurs directors esportius
Maria del Carme Nieto Larroya
Futbol
Futbolista.
Pionera del futbol femení, disputà amb el Futbol Club Barcelona el que es considera el primer partit de futbol femení a Catalunya, el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles Deixà la pràctica activa al cap d’uns mesos i, del 1982 al 1997, fou relacions públiques del subcomitè de futbol femení de la federació catalana Entre el 1991 i el 1993 fou vocal de la junta de la Mutual Esportiva
Josep Antoni Sombiela i Mestre
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat En iniciar-se la guerra del Francès 1808, fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe 1813 Més tard abandonà la causa liberal fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío 1823
Joan Sedó i Peris-Mencheta
Història
Industrial i erudit.
Net de Francesc Peris i Mencheta, fill de l’industrial i erudit Artur Sedó i germà d’Alfred Sedó i Peris-Mencheta Continuà l’activitat fabril del seu pare Fou diputat provincial, president del Club Marítim de Barcelona i vicepresident de la Junta de Museus de Barcelona El 1948 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Durant la seva vida reuní la collecció de llibres de tema cervantí més important del món, actualment integrada a la Biblioteca de Catalunya
Pere Joan Santandreu i Artigues
Escultura
Escultor.
Format a Manacor 1921 Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid Collaborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda Treballà en marbre i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit Formà part de l’Ateneo Español Entre les seves obres hom destaca Mart i Apollo i Dafne
Ricard Sanmartín i Bargues
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Editor i poeta.
Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962
,
Antoni de Sabater i de Copons
Història
Noble.
Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida
Guillem Gonyalons
Cristianisme
Eclesiàstic austriacista.
Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina