Resultats de la cerca

Es dedicà a l’ensenyament a Verona i publicà Il metodo di S Agostino negli studi 1724, on semblava sostenir la doctrina del probabilisme Combaté el préstec amb interès, i per aquest motiu publicà la Summa Theologica d’Antoní de Florència 1741, la Summa de Ramon de Penyafort 1745 i el tractat De iure divino et naturali circa usuram 1744-47, alguns punts del qual foren acceptats en la butlla de Benet XIV El mateix papa li encarregà l’edició crítica de les obres de Lleó I 1753-57 És també autor de diverses obres en defensa de l’autoritat pontifícia

Fundà la Penya Ciclista Colomina juntament amb Àngel Lleó 1964 Els primers anys d’activitat organitzà diverses curses de carretera i de pista al velòdrom de Lleida, diferents Campionats de Catalunya i proves amb professionals Des del 1970 dirigí l’organització de la Volta Ciclista Internacional a la Província de Lleida Creà un equip que competí al Torneig Intervelòdroms d’àmbit català i estatal i un altre de carretera per a categoria amateur Posteriorment, formà un equip de bicicleta tot terreny i se centrà en l’organització de proves de BTT incloses a la Copa Maxxis, Copa d’Espanya i Copa…

Inicialment en castellà, utilitzà les installacions de l’antic Diari de Tarragona  L’any 1984 fou adquirit per un grup d’editors privats, i Luis Sánchez-Friera González Lleó, 1943 – Tarragona, 18 d’agost de 2023 esdevingué editor i president, càrrec que ocupà fins a la seva mort Sota el seu mandat es modificà el nom de la publicació per l’actual,  Diari de Tarragona , recuperant una capçalera que té els orígens l’any 1808 Inclou articles en català i en castellà L’any 2008 tenia uns 103000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura

Era monjo de Remiremont Lorena quan el papa Lleó IX el féu cardenal 1049 Home discutit i intelligent, intervingué activament en la política romana fou tramès a Espanya com a legat, per Alexandre II, el 1068 Reuní un concili a Girona 1068, on proposà el pla de reforma romana gregoriana Ha estat discutit si intervingué en l’obra dels Usatges Després anà a Aragó, on aconseguí que Sanç III Ramires es lliurés personalment a la Santa Seu i li confiés també els monestirs més importants del regne El papa Gregori VII el tornà a trametre com a legat a Espanya 1079

Soci del Club Dama de Arintero des de la seva fundació el 1984, participà en nombrosos Campionats d’Espanya i fou campió del IX Master de Catalunya 2011

Fou vicepresident de l’Esport Ciclista Barcelona 1971-91 i dissenyà recorreguts per a la Setmana Catalana El 1992 entrà en la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants com a muntador de la Volta a Catalunya des de la seva empresa Vallas y Montajes Parallelament, a partir del 1998, presidí el Club Ciclista Mollet

Fou cofundador i tècnic del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Es feu càrrec del primer equip el 1984, any que es constituí l’equip sènior masculí Pujà l’equip fins a la primera divisió estatal –segona màxima categoria de l’època–, i aleshores passà a ser el segon entrenador de Vladimir Bogoevski, amb el qual assoliren l’ascens a la divisió d’honor 1994-95 Guanyà dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i el títol de la primera divisió 1995 La temporada 1994-95 es feu càrrec de l’equip juvenil masculí, amb el qual es proclamà campió d’Espanya per primera vegada 1997 i aconseguí l’ascens…

Pertany al Club de Bolos Leoneses Dama de Arintero de Barcelona Fou campió d’Espanya de parelles amb Domiciano Fernández García 1995 i subcampió de Catalunya 2000 de la mateixa especialitat

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1964-71 procedent del Real Valladolid Disputà 126 partits de Lliga i marcà 35 gols amb l’Espanyol, on destacà com un interior esquerre i formà part de la famosa davantera dels cinc delfins La temporada 1971-72 jugà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on es retirà per passar a la seva directiva L’any 1968 jugà un partit amb la selecció de Catalunya

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-69 procedent del Sevilla Jugava d’interior i, en ocasions, d’extrem, i disputà 293 partits i marcà 104 gols amb l’equip blaugrana Guanyà la Copa 1963, 1968 i la Copa de Fires 1966 També fou subcampió de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969 Posteriorment, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-72 Fou quinze vegades internacional A, i guanyà l’Eurocopa 1964 Amb la selecció catalana jugà dos cops i marcà un gol Com a entrenador, guanyà dos Campionats d’Europa sub-16 i fou ajudant de Vicente Miera en la selecció absoluta, a la qual dirigí en un partit