Resultats de la cerca

Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882

Especialitzat en aeronàutica, participà a la Primera Guerra Mundial com a aviador Més tard experimentà nombrosos perfeccionaments en els avions i aconseguí diverses marques mundials de velocitat Durant la Segona Guerra Mundial lluità a l’Extrem Orient bombardeig de Tòquio, 1942, Àfrica i Europa Sortí de l’exèrcit i ingressà a la companyia Shell 1946-58 des del 1959 treballà en projectes espacials

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12

Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57

Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants

Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte

Els seus descendents foren comtes milanesos d’Arona 1445 i el 1501 adquiriren les tres illes dites Borromees, al llac Major Entre els seus membres es destacaren Carlo Borromeo conegut en català com Carles Borromeu , el cardenal arquebisbe de Milà Federico Borromeo mort el 1631, marquès d’Anguera, i Carlo Borromeo mort el 1734, gran d’Espanya 1708 i virrei de Nàpols 1710

Primer marquès de Halifax 1685-95 Fou membre del consell privat de Carles II i s’oposà a la persecució dels catòlics i a l’exclusió 1679-80 del duc de York —més tard, Jacob II— de la successió Lord del segell privat 1682-85, fou destituït pel rei a causa de la seva moderació El 1692 es retirà de la política

Féu la carrera d’arquitecte Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès , a València, i de Domenico Morelli , a Roma Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid, obra influïda per Emili Sala i Eduardo Rosales

Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola