Resultats de la cerca

Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901

Bé que en alguns casos especialment a Mèxic i entorn de la figura d’Emiliano Zapata l’han seguida aquells moviments que propugnen una profunda reforma agrària, la major part dels partits europeus que s’han ajuntat a la denominació d’agraris acostumen d’ésser representants dels interessos dels grans i mitjans propietaris d’orientació conservadora, com en el cas de l’anomenat grup agrari durant la Segona República Espanyola, dirigit per Martínez de Velasco i integrat més o menys formalment en l’esfera d’acció de la CEDA

Advocat, collaborà a València Ilustrada i a Las Provincias Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII —fet en collaboració amb Josep Martínez i Aloy—, i una Biografia de Martí de Viciana El seu pare, Ferran Reig i Garcia Cocentaina, Comtat 1832 — València 1897, advocat, fou degà del collegi d’advocats de València 1882-83, president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat 1883-84

Vinculat al FC Barcelona, s’entrenà a les ordres de Paco Seirullo i Wolfram Scholz Fou cinc vegades campió de Catalunya de disc 1984, 1987, 1988, 1990, 1991 i una de pes 1987 Assolí el subcampionat estatal de disc 1987-91 i establí el rècord català de llançament de disc 1987 Competí més d’una quinzena de vegades amb la selecció espanyola És entrenador de llançaments al CAR de Sant Cugat Ha tingut a les seves ordres atletes com Susana Regüela, David Martínez, Margarita Ramos, Eloi Rovira, Irache Quintanal i Mario Pestano

Les finals de la primera edició se celebraren el 19 de desembre de 1959 al Price de Barcelona Hi participaren púgils com Pablo, Bravo, Carbajo, Robledo, Biescas, García, Góngora, Solano, Serrano, Caballero, Navarro Moreno, Torres, Cullell, Soriano, Nogués, Navarreta, De la Osa i Carrilero Les eliminatòries es feren en diverses localitats catalanes, com Canet de Mar i Mataró, i en diversos locals barcelonins El 1960 resultaren guanyadors de la segona edició del torneig, en les seves diverses categories, els púgils Romero, De Pablo, Nevado, Muñoz Felguera, Torres Bernadas, Romero i Martínez…

Fou el primer català que desenvolupà la funció d’ajuda i suport als pilots catalans, espanyols i també d’altres països Començà el 1986 amb Fermí Vélez, a qui ajudà el 1987 a guanyar la Copa del Món FIA de Sport-Prototips C-2 Fou mànager de Jordi Gené durant quatre anys, i després de Pedro Martínez de la Rosa durant sis anys, amb qui collaborà en els triomfs als campionats japonesos de Fórmula 3, Fórmula Nippon i GT, i en la seva entrada a la Fórmula 1

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Més tard fou dirigida per Hans von Benda 1948-52, Pedro Pirfano i Luis AGarcía Navarro 1970-73, Llorenç Martínez Palomo 1974-76, Benet Lauret 1980-83 i Manuel Galduf 1985 Gràcies a la iniciativa de JIturbi ha realitzat una sèrie de concerts a l’estranger i és el principal nucli d’activitat simfònica a València, on organitza també concerts per a infants i actua en les temporades anuals d’òpera del Teatre Principal Ha enregistrat diversos programes per a la televisió i un disc dedicat a autors valencians