Resultats de la cerca
Es mostren 3830 resultats
Manuel Va Esteve
Futbol
Futbolista.
Jugava d’interior Començà al Futbol Club Sant Cugat, seguí a la Unió Esportiva Sant Andreu 1932-33, al Centre d’Esports Sabadell, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1934, al Club Esportiu Júpiter 1934-35, a la Unió Esportiva Vic 1935-36, de nou al Sant Andreu 1936-37, 1939-40 i la temporada 1940-41, al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 19 partits i marcà 9 gols Retornà al Sant Andreu, on romangué fins la seva retirada 1951-52 Continua tenint el rècord de màxim golejador de la història del club, amb 94 gols, i és el jugador que més temporades hi ha jugat, tretze Posteriorment…
fecunditat
Sociologia
Relació del nombre de naixença amb el de dones en edat fèrtil.
Una dona és fecunda si té fills, i infecunda si no en té, independentment del fet que sigui fisiològicament capacitada per a tenir-ne o no fertilitat Hom estableix normalment la taxa de fecunditat per edats nombre de nascuts de mares d’una edat dividit per totes les dones de la mateixa edat, i, sumades totes les dones fèrtils de 15 a 49 anys, constitueixen una taxa neta per a contraposar a la de natalitat general Hom pot considerar només els naixements femenins, amb la qual cosa hom coneix les possibilitats reproductores futures La fecunditat presenta taxes molt baixes a 15 anys, i després…
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar la longitud del tub de les peces d’artilleria així,…
Francesc Fontanals i Rovirosa
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix a l’escola de…
Raimondo Montecuccoli
Història
Militar
Literatura italiana
General i escriptor militar italià.
Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats, entre els quals…
Gunther Wand
Música
Director d’orquestra alemany.
Realitzà els seus estudis a Wuppertal i Colònia, on inicià la carrera de director el 1939 El 1945 fou nomenat director general de música de Colònia i responsable dels Concerts de Gürzenich, càrrecs que ocupà fins el 1975 El 1982 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de l’NDR d’Hamburg, que convertí en un dels millors conjunts alemanys, i el 1989 debutà als EUA al front de l’orquestra simfònica de Chicago Fou un dels especialistes més destacats de la seva generació en el repertori simfònic alemany i, especialment, en la interpretació de les simfonies d’Anton Bruckner, que enregistrà…
Terra Lliure
Història
Organització revolucionària catalana clandestina, creada el 1979 per la fusió de sectors d’Independentistes dels Països Catalans amb els grups armats de l’Exèrcit Popular Català (creat el 1970) i de les Forces Armades Catalanes (1977).
Inicià l’activitat armada el 1980, però després de diverses dissensions internes i fracassos s’extingí el 1985 El mateix any es refundà i passà a tenir una relació més estreta amb el Moviment de Defensa de la Terra i amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional El 1988 incrementà les seves activitats, amb atemptats contra organismes oficials i diverses empreses, fins que el 1991 un sector majoritari renuncià a la lluita armada i s’integrà dins Esquerra Republicana de Catalunya Pere Bascompte, que havia estat el màxim dirigent de l’organització, entrà a militar dins d’ERC, tot i que el…
Josep Sánchez de Toledo i Codina
Medicina
Metge.
A cinc anys, gràcies a un tractament mèdic superà sense seqüeles una greu poliomielitis, experiència que decidí la seva vocació per la medicina És responsable del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d'Hebron, que el 1984 introduí el tractament de la leucèmia mitjançant transplantaments del moll de l’os a l’Estat espanyol A la fi de la primera dècada del segle XXI aquest servei havia realitzat prop d’un miler de trasplantaments a nens malalts de càncer, xifra que duplicava la de qualsevol altre hospital de l’Estat espanyol El 2012 el Servei rebé el màxim guardó europeu de…
Diego Gómez i García
Política
Docent i activista.
Procedent d’una família immigrada, adoptà el català com a llengua pròpia La seva principal ocupació ha estat la docència en centres de Carcaixent i Alzira la Ribera Alta Ha estat president de l’entitat cívica Escola Valenciana 2002-10, en uns anys de gran creixement de l’associació, el màxim reconeixement social i l’obertura de les línies estratègiques de l’entitat més enllà de l’ús del català a les escoles En 2011 formà part de la llista municipal de la Coalició Compromís a Alzira, essent escollit regidor, i tancà simbòlicament la llista de la mateixa formació a les Corts Valencianes per la…
Antoni Vilardevall
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta.
El 1874 cursa els estudis de farmàcia a Barcelona Atret per la vida religiosa, ingressà, ja adult, a la Companyia de Jesús a França Fou ordenat de sacerdot el 1890 Dedicat a la docència, fou professor a diversos collegis de la Companyia El 1915 fou destinat a Amèrica, a Buenos Aires Hi regentà la càtedra de teologia moral al seminari metropolità d’aquesta ciutat Villa Devoto El 1931 tingué la mateixa càtedra al collegi màxim de San José, a San Miguel Dins del treball pastoral, destacà com a remarcable predicador i escriptor Dins del camp de la traducció, féu la traducció al castellà del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina