Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…

Introducció Mapa del Baix Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia L’any 785, quan els habitants de Girona lliuraren la ciutat al poder franc, a tot el territori del nord-est del Principat hi devia haver, de feia alguns anys, un veritable buit de poder Pels volts del 760 el Rosselló havia caigut sota el poder de Pipí el Breu, després del lliurament de les principals ciutats de la Septimània…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…

Situació Vista de la capçalera de l’església, on es despleguen els tres absis que encapçalen la nau central i els braços del transsepte ECSA - M Anglada Vista del sector sud-oest de l’església, on s’aprecia la rica i massissa façana amb la portada i la rosassa I el braç dret del petit transsepte ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del petit poble de Covet, situat prop de la carretera d’Artesa de Segre a Isona i Tremp, passat el coll de Comiols JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG405616 Història L’esment més antic conegut de Covet data de l’any 1033, en què el lloc de…

El treball dels artesans Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana ECSA Els castells, els monestirs, les parròquies, les cases de les ciutats o de les viles, els masos els seus habitants laics o eclesiàstics, senyors o vassalls, guerrers o camperols tenien molts o pocs objectes al parament de la llar o a l’aixovar personal, elements decoratius o sumptuaris, armes, atuells o eines de treball, objectes per a la litúrgia o el culte…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…

Església Vista de l’església de Sant Pere des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme D Ferran L’església de Sant Pere d’Ègara és la més grossa del conjunt monumental i és la parroquial del barri al qual dóna el nom Actualment presenta una estructura complexa a causa de les diverses transformacions i acoblaments d’elements de distintes èpoques, però sobretot la sagristia i les capelles laterals adossades al sector nord, la de Sant Valentí i del Sagrament, que són les reformes cronològicament més recents i que més han canviat la fesomia de l’edifici en el període romànic que…

Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…

Arcadi Mas i Fondevila 1852-1934 Apunte del Natural , publicat a Hispania , núm 63, 30 de setembre de 1901 Isabel Artigas L’alt nivell assolit per l’escultura catalana de la segona meitat del segle XIX no es pot entendre sense parlar de la rellevància de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on impartiren classes escultors de gran renom Entre aquests artistes destaca la tasca dels germans Agapit 1833-1905 i Venanci Vallmitjana Barbany 1828-1919, com també la de Rossend Nobas 1838-1891 o la de Joan Roig i Soler 1835-1918, entre d’altres Aquests van tenir com a…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Fluvià des de llevant, amb la capçalera descoberta totalment després dels treballs de restauració recents F Tur Església de l’antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, situada al poble del mateix nom uns 3 km al nord-oest del seu cap de municipi, en un indret d’elevacions suaus que assenyalen el límit occidental de la plana empordanesa El nucli habitat, format per una dotzena de masies que s’agrupen entorn de l’església, es troba vora un camí antic que duu a Siurana d’Empordà, anomenat popularment “el camí ral” Mapa 258M781 Situació…