Resultats de la cerca

Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’…

Com a davanter del Club Vasconia, ha estat diverses vegades campió de Catalunya per equips amb Josep Lluís Pedragosa, Carmelo Ezpeleta i Joaquim Vidiella Es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1987 Fou president del Comitè Nacional de Jutges de Pilota 1993-95

Davanter format al Club Vasconia, es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1991 i amb Aitor Mirapeix 1999 Amb ells i Fausto Sánchez ha estat diverses vegades campió de Catalunya per equips Jugà com a professional als EUA 2001-08

Soci del Club Vasconia, jugava de davanter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya per equips amb Carmelo Ezpeleta, Josep Lluís Pedragosa i Joaquim Vidiella, amb el qual assolí també el Campionat d’Espanya 1979, que ja havia aconseguit com a juvenil amb Daniel Pujol 1975 També fou campió del món amb Ton Garcia 1978 i Ramon Arrien 1982 Jugà com a professional als EUA 1982-98 i obtingué els trofeus Most Wings, al jugador que ha guanyat més partits al llarg de l’any, i el de Millor Jugador de l’Any 1987 Amb Carmelo Ezpeleta treballa a l’empresa Dorna, organitzadora del Mundial de…

El seu pare havia jugat al Futbol Club Barcelona i al Club Vascònia de pilota Practicà el futbol abans de centrar-se en la pilota, com el pare Com a jugador del Club Vascònia aconseguí cinc vegades el Campionat de Catalunya i quatre el d’Espa-nya amb Manolo Balet 1950, 1951, 1957 i Eduard Mirapeix 1961 Fou campió del món a Sant Sebastià 1952 i subcampió a Biarritz-Hossegor, França 1958 Un cop retirat, dirigí les seccions esportives del Barça 1970-78 i, posteriorment, presidí el Club Vascònia 1993-98 L’associació Pilotarien Batzarra, d’Arrasate, el proclamà membre d’honor 1992

La capital és Punta Arenas

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el…

La capital és Punta Gorda 5 010 h 1998

Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o…