Resultats de la cerca
Es mostren 12003 resultats
perestroika
Política
Nom amb què hom designa el procés de reforma a l’URSS empresa pel secretari general del PCUS Mikhail Gorbačov en prendre el poder (1985).
Concebuda amb el propòsit de superar l’estancament a què la Unió Soviètica havia estat sotmesa durant l’era Brežnev 1964-82, les mesures adoptades abastaren tots els àmbits de la societat En l’aspecte econòmic, hom impulsà el retorn a una certa economia de mercat Pel que fa a la llibertat d’expressió, Gorbačov impulsà la política denominada glasnost o de ‘portes obertes’ Un dels aspectes en què més es feu sentir el nou estil liberalitzador fou en les relacions internacionals i defensives, on la tradicional actitud d’enfrontament amb els EUA restà substituïda per la distensió i la…
monestir de Cadins

Antiga església del monestir de Sant Feliu de Cadins a Cabanes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i antic priorat ( Sant Feliu de Cadins
) de monges cistercenques, situat prop de Cabanes (Alt Empordà).
El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu En resta l’església final del s XIII, de planta de creu llatina, i altres dependències El 1492 les monges es traslladaren al monestir del Mercadal , a Girona
conització
Extirpació d’una porció de teixit en forma de con.
Hom la practica especialment en el coll de l’úter quan constata que en el seu gruix és localitzat un teixit anòmal constitueix una intervenció senzilla i eficaç com a tractament precoç del càncer en aquesta localització, que permet de conservar la resta de l’úter amb les funcions corresponents
Anet
Localitat
Localitat de la regió administrativa de Centre, França, al departament d’Eure i Loira, vora l’Eure (2 431 h [1982]).
El castell, renaixentista, fou construït entre el 1547 i el 1552 per Philibert Delorme per a Diane de Poitiers, favorita d’Enric II Només en resta el portal d’entrada, l’ala esquerra i la capella, decorada amb baixos relleus de Jean Goujon Escultures i pintures de l’escola de Fontainebleau
bandes llombardes

Arquacions cegues i bandes llombardes d'un dels murs de la catedral de la Seu d'Urgell
Fototeca.cat
Arquitectura
Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.
Recorren el mur verticalment unides per sèries d’arcuacions, que es repeteixen Aquest estil s’estengué per Europa als segles XI i XII A la península Ibèrica restà pràcticament limitat a la zona de la marca Hispànica En són exemples Sant Vicenç de Cardona 1040 i Santa Maria de Ripoll 1032
consorci
Dret aragonès
Dret català
Comunitat entre hereus de béns immobles indivisos procedents d’un causant comú consanguini, que té per finalitat de mantenir íntegre el patrimoni familiar.
El consorci és també tradicional a Ribagorça en els matrimonis entre hereus universals de dues cases, enfront de la separació de béns, habitual a la resta de Catalunya, excepte a la Vall d’Aran convinença , a la comarca de Tortosa agermanament i al Camp de Tarragona associació en compres i millores
deflació
Geomorfologia
Acció de transport efectuada pel vent, que arrossega les partícules fines no aglomerades que formen un sòl i les acumula en depressions allunyades.
Quan en un punt el vent no ha deixat sinó còdols i graves que no es pot emportar, hi resta un sòl anomenat paviment del desert o reg Pot arribar a transformar en desert extensions considerables de terreny fèrtil conreades en dry-farming , el guaret o bé abandonades pel pagès
somatoderma
Anatomia animal
Capa exterior ciliada, monoestratificada, constituent del cos dels mesozous.
En els ortonèctids, resta disposada en anells transversals que se succeeixen al llarg de l’eix longitudinal del cos que així presenta una típica segmentació i engloba diverses cèllules germinals En els dicièmids, és constituït per un màxim de 25 cèllules i engloba una sola gran cèllula axial o germinal
grans estiratges
Indústria tèxtil
En les màquines de filar, estiratge de valor molt elevat (fins a 100, si fa no fa) que permet d’emprar una metxa més gruixuda i estalviar així alguns passos de metxera.
Els trens d’estiratge corrents no serveixen per a aquesta operació, puix que les fibres no van prou ben guiades i el fil no hi resta regular i llis per això foren creats els trens de grans estiratges , el primer dels quals és l’inventat el 1913 per Ferran Casablancas
estigmàtic | estigmàtica
Física
Dit d’un sistema òptic que converteix tots els raigs que emergeixen d’un punt objecte en raigs que convergeixen en un segon punt (o punt imatge).
El dioptre és aleshores estigmàtic per al parell de punts considerat Hom diu que el dioptre és estigmàtic si ho és per a tots els punts dels seus espais objecte i imatge El mirall pla és estigmàtic, mentre que la resta de sistemes òptics només ho és per als raigs paraxials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina