Resultats de la cerca
Es mostren 7507 resultats
la Figuerosa
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 397 m alt., al vessant SW del turó del Molí del Vent (422 m alt.), on hi hagué un molí medieval.
La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església parroquial és…
Gavarra

Vista exterior parcial de l’esglèsia de Sant Serni de Gavarra (o Sant Sadurní)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del terme, aturonat a 1.123 m d’altitud, en un contrafort de la serra d’Aubenç.
A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…
Manuel Irurita y Almandoz
Cristianisme
Eclesiàstic navarrès.
Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona…
Tuixén
Tuixén
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, Alt Urgell (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1 206 m d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…
Músser
Poble
Poble del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1.305 m alt., damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell.
És situat a 1305 m d’altitud sobre la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell L’església parroquial Sant Fructuós és d’origen romànic segle XI El lloc és esmentat ja el 839 L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò
Vilagrassa
Vilagrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…
Ponç de Ribelles
Història
Noble urgellès, senyor de Ribelles, que el 1149 participà amb les forces del comte Ermengol VI d’Urgell en la conquesta de la ciutat de Lleida; com a recompensa rebé dels comtes Ermengol VI i Ramon Berenguer IV cases a la ciutat.
Sembla ésser el mateix personatge que el 1190 ajudà els vescomtes de Cabrera en les seves lluites amb la casa comtal d’Urgell
parc natural de l’Alt Pirineu
Espai natural
Parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l’1 d’agost de 2003 a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.
És el més extens de Catalunya La seva superfície suma 69 850 ha, 61 540 de les quals corresponen al Pallars Sobirà el 55,2% de la superfície de la comarca i 8 310 ha, a l’Alt Urgell el 5,7% del total de la comarca La creació d’aquest parc respongué a la voluntat de protegir els valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals inclosos en el seu àmbit i establir un règim d’ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d’aquest territori Entre els valors naturals del parc destaquen zones d’interès geològic, com ara l’estany de Certascan,…
Bescaran
Poble
Poble (1.360 m alt.) del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a 1.360 m d’altitud, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer , de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Sant martí de…
expedició de Còrdova
Història
Campanya empresa per un exèrcit català de 10 000 homes comandat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, l’any 1010.
Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina