Resultats de la cerca
Es mostren 2376 resultats
tèlex
Sistema de telegrafia ràpida, basat en l’ús del teletip i organitzat com a servei públic a l’abast d’abonats connectats permanentment a una xarxa internacional.
Empreses comercials, industrials i de serveis, entitats públiques i òrgans de l’administració tenen en llurs dependències un aparell de maneig simplificat, amb un teclat mecanogràfic, que els permet d’enviar en qualsevol moment missatges a altres abonats o bé rebre'n La comunicació té lloc per via telefònica Els texts poden ésser transmesos directament a la línia o bé poden ésser enregistrats prèviament en una cinta de paper mitjançant un dispositiu perforador-codificador, que després transmet el missatge automàticament a gran velocitat
model atòmic de Rutherford
Física
Química
Model atòmic postulat per E. Rutherford l’any 1911 com a conseqüència de les seves observacions respecte al bombardeig de làmines metàl·liques amb partícules (experiment de Rutherford).
Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu
sistema Braille

Alfabet i altres signes del sistema Braille
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema d’escriptura i lectura tàctil inventat per Louis Braille al segle XIX.
Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat
Mor un palestí en un atemptat suïcida a Jerusalem
Un jove palestí mor als afores de Jerusalem després d’intentar atropellar en dues ocasions un grup de soldats israelians que esperaven un autobús Amb un marge de deu minuts de diferència, i amb el mateix cotxe, l’agressor es llança dos cops a tota velocitat contra els mateixos soldats, que després del segon intent, quan es fan evidents les intencions del conductor, abaten a trets l’agressor mentre fugia El jove no pertanyia a cap organització islàmica i actuava pel seu compte
rentador de gasos
Tecnologia
Aparell emprat per a netejar gasos eliminant-ne les impureses, en mesclar-los, per mitjà de diversos procediments, amb líquids de rentatge i recuperar per separat el gas net i el líquid amb les impureses que contenia el gas.
Els rentadors de gasos més emprats són el rentador Theisen , en el qual la mescla és efectuada en una sèrie de plats rugosos que giren a una gran velocitat el rentador Ströder , en el qual el líquid, generalment aigua, és polvoritzat en passar per dues sèries de discs i cau en forma de pluja en el si del gas i el rentador Feld , basat en una columna de plats giratoris pels quals va baixant el líquid on bombolleja el gas ascendent
Audio Video Interleaved
Electrònica i informàtica
Format de fitxer per a aplicacions multimèdia que permet d’emmagatzemar simultàniament un senyal de vídeo i un d’àudio.
Totes dues informacions s’enregistren d’una manera entrellaçada per a facilitar la sincronització dels senyals durant la reproducció No cal que hi hagi cap targeta de vídeo específica per a reproduir els fitxers, perquè el programa que gestiona la presentació del vídeo adequa el nombre d’imatges per segon a la velocitat i les característiques de l’ordinador La qualitat màxima que pot donar aquest format és d’unes 30 imatges per segon, amb una resolució de 320 × 240 elements d’imatge
sistema de navegació inercial
Transports
Sistema de navegació aèria autònom, és a dir, sense intervenció d’estacions emissores externes, basat en el principi del giroscopi.
Consta d’un conjunt de tres acceleròmetres, que donen les components de l’acceleració de l’aeronau en les tres direccions de l’espai, d’un sistema giroscòpic giroscopi , girolàser , que determina l’orientació en l’espai i que consta també d’un sofisticat conjunt d’aparells correctors i estabilitzadors, i d’un ordinador que rep les dades proporcionades pels elements anteriors i que, juntament amb certes informacions geodèsiques, gravimètriques i les condicions inicials, determina la posició i la velocitat de l’aeronau
cristal·logènia
Mineralogia i petrografia
Part de la cristal·lografia que estudia la formació dels cristalls o aparició d’una fase sòlida en un medi fluid.
És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser
equant

Equant d’un planeta en el sistema ptolemaic
© fototeca.cat
Astronomia
Punt imaginari emprat en una modificació del sistema ptolemaic
que explica les anomalies que presentaven els moviments planetaris en el model primitiu d’aquell sistema.
La millora consistia a considerar que un planeta recorre amb velocitat uniforme una circumferència epicicle el centre A de la qual recorre al seu torn una circumferència de centre C deferent, però el moviment angular de A no és uniforme respecte a C sinó respecte a un punt E situat a una distància de C igual a la distància que hi ha entre la posició T de la Terra i C , bé que a la banda oposada Aquest punt E és l' equant
Jean Picard
Astronomia
Astrònom francès.
Sacerdot i prior de l’abadia de Rille, a Anjou, fou un dels primers a ocupar-se de l’astronomia de posició moderna i, amb Adrien Auzout, ideà 1667 el micròmetre de fils mòbils per donar més precisió a les observacions astronòmiques Entre els anys 1669 i 1670 efectuà la primera mesura precisa de la longitud del grau de meridià entre Sourdon prop d’Amiens i Malvoisin prop de París El 1677 féu una sèrie d’investigacions per determinar la velocitat del so
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina