Resultats de la cerca

Nascut al final dels anys setanta del segle XX, era format per alpinistes de diferents entitats, com Albert Gómez, Remi Brescó, Jordi Camprubí o Xavier Pérez Gil, alguns del quals eren membres de les primeres expedicions catalanes als 8000 de l’Himàlaia Durant la dècada dels anys vuitanta marcaren un nou ritme en l’escalada en roca Obriren vies en parets com la roca Regina al Montsec, els Diables a Montserrat, la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca, la Font Freda a Terradets i Mont-rebei, entre d’altres També obriren les primeres vies a les roques del Masmut Terra Alta

Collaborà amb diversos mitjans, com Diluvio , L’Instant i la revista Catalunya Ràdio , en camps diversos, però especialment en l’esportiu El 1940 entrà a formar part de la redacció del Diari de Barcelona , on va desenvolupar tota la seva carrera professional El seu germà Xavier 1918-86 desenvolupà una activitat anàloga a El Noticiero Universal El seu pare Joaquim Brangulí Soler 1879-1945 fou un dels primers fotoperiodistes de Catalunya i les seves fotografies mostren les grans transformacions que es produïren entre els anys 1900-45 L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons…

Organitzat per Josep Martí Cano, s’inicià com una activitat per als nens i nenes del Club Natació Castellet, però el 1990 s’obrí la inscripció a tothom És un dels primers triatlons de Catalunya L’organització és complexa, ja que la natació es fa en dues piscines municipals alhora, per carrers i esglaonadament, amb circuits diferents per a bicicleta i cursa a peu, atès que cada categoria fa distàncies diferents Es disputa l’11 de setembre en set categories d’edat, tant masculines com femenines Hi han participat esportistes com Xavier Llobet, Núria Padrisa, Carme Valero i David Meca

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec Domènec Reixach…

Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i…

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…

Aplegà un nombre variat d’artistes, entre els quals cal destacar Ricard Canals, Josep Aragay, Domènec Carles, Enric Casanovas, Joan Colom, Feliu Elias, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Iu Pasqual i Joaquim Sunyer Isidre Nonell només hi participà en la primera exposició 1910 En fou animador, com a secretari, Francesc Pujols Organitzà exposicions collectives i conferències i publicà una collecció de monografies titulada també “Les arts i els artistes” El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista exaltació de l’esperit mediterrani i…

El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el…

L’any 1902 s’installà a París Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern 1924-27 A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic Es dedicà preferentment a la pintura mural La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921 Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc