Resultats de la cerca

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec…

Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i Wordmobility in…

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…

Aplegà un nombre variat d’artistes, entre els quals cal destacar Ricard Canals, Josep Aragay, Domènec Carles, Enric Casanovas, Joan Colom, Feliu Elias, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Iu Pasqual i Joaquim Sunyer Isidre Nonell només hi participà en la primera exposició 1910 En fou animador, com a secretari, Francesc Pujols Organitzà exposicions collectives i conferències i publicà una collecció de monografies titulada també “Les arts i els artistes” El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista exaltació de l’esperit mediterrani i…

El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el…

L’any 1902 s’installà a París Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern 1924-27 A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic Es dedicà preferentment a la pintura mural La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921 Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc

Germà de Frederic Rahola i Trèmols  Es dedicà a la medicina i exercí a la seva vila natal  Escriví diversos aplecs de poesia, com ara Humorístiques s d, que és un opuscle de la collecció “Lectura Popular” on recull poemes satírics, o el volum Cadaquesenques 1930, introduït per un pròleg d’Eduard Marquina També estrenà el monòleg Teresa , i publicà L’auca de la tuberculosi , una peça de caràcter pedagògic i informatiu escrita en collaboració amb altres escriptors En companyia de Francesc Xavier Godó, versionà de l’italià la comèdia Dos companys mal avinguts , estrenada i publicada…

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes,…

Collaborà en nombrosos mitjans de comunicació, com ara a Catalunya Ràdio, on presentà el programa De boca a boca en programes de TV3, com Els matins , amb l’espai Cuina de mercat , on cada divendres feia la compra i ensenyava a fer plats amb un pressupost tancat, i de TVE És autor de Mona a Barcelona 1980, escrita conjuntament amb Antoni Miralda, Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, amb Jaume Ciurana, Mil anys de gastronomia catalana 1989, escrita amb Nèstor Luján i Xavier Domingo, i Sobretaula 1991, amb Josep Maria Blasi, entre d’altres