Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
sifó
Sifó
Construcció i obres públiques
Part d’una canonada, tub de plom o peça de plàstic, en forma de S ajaguda, que connecta el lavabo, l’aigüera, el safareig, etc., al seu desguàs i que, en retenir sempre una part d’aigua que l’obtura, impedeix el pas de la pudor procedent de les clavegueres, dels baixants, dels pous negres, etc.
taronger
Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil
ocultació
Dret
Encobriment d’una cosa que legalment hi ha obligació de manifestar a l’autoritat o al funcionari públic que ho pregunti per raó del seu càrrec (com el nom, l’estat i el domicili); de béns, per tal d’eludir el pagament d’imposts; d’un fill, per tal de fer-li perdre l’estat civil.
filaberquí
Filaberquí
Tecnologia
Eina per a foradar que consisteix en una manovella en un dels extrems de la qual hi ha la nou (o portabroques) per a subjectar-hi la broca i en l’altre un pom que gira boig i que serveix per a empènyer l’eina amb una mà mentre amb l’altra hom la fa giravoltar.
potos
Potos
© MPG
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les aràcies, amb tiges de fins a 20 m de llargada, fulles ovals o cordiformes, de 30 cm, de color verd clar brillant amb taques grogues, les adultes molt més grans i irregularment pinnatífides, i flors amb una espata d’uns 15 cm de llargada que només neixen en les plantes adultes.
Originària de les illes Salomon, la seva forma juvenil és molt conreada com a planta d’interior, ja que resisteix perfectament les condicions de sequedat ambiental
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
explantació
Fitopatologia
Terme emprat en les modernes tècniques de multiplicació i sanejament de plantes per cultiu in vitro, per a designar un fragment de planta de dimensions variables, que se sembra en un medi de cultiu estèril, proveït de totes les substàncies minerals, elements nutritius i hormones necessàries per al desenvolupament de la planta sencera o d’alguns òrgans particulars.
potto
Potto
Olliewearn iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Primat de l’infraordre dels lorisoïdeus, de la família dels lorísids, d’uns 35 cm de llargada, tret de la cua, que assoleix 5-10 cm, de cos massís, pelatge terrós grisenc o terrós rogenc fosc, vèrtebres cervicals amb apòfisis espinoses molt desenvolupades, i cap arrodonit amb els ulls grossos i el musell una mica sortint.
Arborícola, s’enfila fàcilment pels arbres, bé que amb moviments molt lents Nocturn i insectívor, es nodreix també de petits vertebrats Habita a les selves de l’Àfrica equatorial
porró
porró de vidre, usat habitualment com a recipient per a beure vi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Vas de forma bulbosa o cònica, que es prolonga per la part superior en un broc gros, per on hom l’omple, i per la part inferior, en un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas.
Serveix generalment per a beure-hi vi