Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Rafael Vecina Aceijas

Rafael Vecina Aceijas
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Començà en el Centre Parroquial Sant Josep i en categoria juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb què debutà a la màxima categoria la temporada 1983-84 Pivot, jugà en el Club Joventut de Badalona 1984-86, el Caja de Ronda de Màlaga 1986-92, la primera temporada a primera divisió B, l’Estudiantes de Madrid 1992-94, 1996-98 i el Salamanca 1994-96 Amb la selecció espanyola disputà 24 partits Es retirà l’any 1998 i passà a exercir d’entrenador ajudant de Pepu Hernández a l’Estudiantes, a la selecció espanyola i al Joventut Amb la selecció aconseguí la medalla d’or al Mundial…
Miquel Quesada Velasco

Miquel Quesada Velasco
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de mig fons.
S’inicià a la Joventut Atlètica de Sabadell sota la direcció de Josep Molins També fou atleta del FC Barcelona Ha estat cinc vegades campió de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 2001, 2002, 2008, 2009, 2011 i tres vegades en pista coberta 2001, 2002, 2009 Millorà el rècord català d’aquesta prova, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i dels 600 m i els 1000 m, en pista coberta Participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 i en dos Campionats d’Europa a l’aire lliure 2002, 2006 Fou subcampió europeu dels 800 m en pista coberta 2007 El 2012 es proclamà campió de…
Agustí Pujol Sevil
Esport general
Directiu esportiu.
Visqué un temps a Marsella, on s’erigí en un dels fundadors de l’Olympique de futbol Presidí el Gimnàstic de Tarragona 1942-43 Ocupà diverses vegades el càrrec de president de la Federació Catalana de Futbol 1945-46, 1947-50, 1954-56 i fou directiu de la federació espanyola, vocal de la UEFA 1952-68, president de la Copa d’Europa de Nacions 1959 i vicepresident de la UEFA 1964-68 També fou vocal de la FIFA Exercí com a delegat a la UEFA del Futbol Club Barcelona, sota el mandat de Josep Lluís Núñez Fou soci de mèrit del Barça, del qual el 1984 rebé un homenatge Presidí també el…
Juli Gonzalvo Falcón
Futbol
Futbolista.
Conegut com Gonzalvo I , fou el més gran d’una nissaga de germans futbolistes Josep i Marià Golzalvo Abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al Mollet i després dues temporades amb l’Espanyol 1939-41, amb el qual fou campió de Copa 1940 i del Campionat de Catalunya 1940 Disputà 36 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 17 gols A continuació jugà amb el Saragossa 1941-43, el Sabadell 1943-45 i, finalment, amb el FC Barcelona 1945-47, amb el qual guanyà la Copa d’Or del 1945 Al Barça coincidí amb els seus dos germans a la plantilla però mai no arribaren a jugar els…
Imperials de Reus

Primer equip de futbol americà de la temporada 2010-11 de l’Imperials de Reus
César Nebreda
Futbol americà
Club de futbol americà de Reus.
Fundat el 1989, fou pioner a les comarques tarragonines Impulsat per Josep Lluís Castán, inicialment s’ubicà a Tarragona i fou anomenat Tarraco Imperials Començà jugant en la Lliga Catalana i, posteriorment, s’inscrigué en l’estatal La temporada 1993-94 es traslladà a Reus, prengué el nom actual i creà l’Escola Municipal de Futbol Americà de Reus Té dos equips sènior, un júnior i un de cadet Fou campió de la Lliga Nacional de Futbol Americà 2 en tres ocasions 2007, 2008, 2009, de la Lliga Catalana 1999, 2006, 2009, 2012, de la Copa Catalana 2001 i de la Supercopa Catalana 1999, 2000 La…
Associació de Pesca Submarina
Pesca esportiva
Club de pesca submarina de Barcelona.
Fundat el 1946, es considera el primer club d’Europa d’aquesta especialitat El primer president de l’APS fou Antoni Maria Puig Poc després de la seva fundació tenia 200 socis i organitzava nombrosos concursos de pesca A finals dels anys quaranta redactà la primera reglamentació de pesca submarina El 1954 fou responsable de la fundació del Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines, i el 1960 organitzà el primer Congrés Mundial d'Activitats Subaquàtiques a Barcelona Els seus pescadors coparen els primers llocs del campionat de Catalunya durant nombrosos anys, dels quals destacà…
Agrupació Cultural i Esportiva Bombers
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1945 amb el nom de la Penya Burinot, era coneguda popularment com la Cultural En un primer moment promocionaren campionats esportius i organitzaren la biblioteca El primer director fou Josep Maria Jordán El 1949 publicà el primer número de la revista Alarma , especialitzada en temes d’extinció d’incendis L’agrupació tenia tretze seccions natació, futbol, atletisme, ciclisme, golf, motociclisme, muntanya, petanca, power lifting, activitats subaquàtiques, tennis, tir amb arc i voleibol Participà en les Olimpíades de Policies i Bombers celebrades a Indianapolis La…
Agrupació Ciclista Arrabal
Ciclisme
Club ciclista de Santa Coloma de Gramenet.
Fundat el 1942 amb uns 50 associats, el seu primer president fou Miguel Arasa Els primers anys organitzaren excursions i alguna edició de la Festa del Pedal El 1965 Antonio Moreno López fou nomenat president i convertí el planter en una prioritat, sobretot durant la dècada dels setanta Del seu equip infantil sorgiren Jordi Roca, campió d’Espanya juvenil 1974, Antoni Moreno, subcampió d’Espanya dos cops, i Josep Maria Caroz, posterior president de l’Associació de Ciclistes Professionals S’establiren les bases de la normativa que regeix el ciclisme infantil a Catalunya…
Albert Arilla López
Tennis
Tennista.
Jugador del Reial Club Tennis Barcelona, destacà en categoria juvenil guanyant el Campionat de Catalunya individual 1955 i el de dobles amb Andreu Gimeno i Josep Lluís Arilla respectivament 1954, 1955 Guanyà el títol júnior de Roland Garros 1957 També fou campió d’Espanya en dobles juntament amb Gimeno entre el 1955 i el 1958 Guanyà el Campionat de Catalunya individual en dues ocasions 1960, 1961 i també en dobles 1957, amb A Gimeno, i 1961, amb JLl Arilla Participà en algunes edicions de torneigs del Grand Slam Jugà la Copa Davis amb la selecció espanyola en vuit ocasions entre…
la Consolació
Barri
Barri industrial del municipi de Cercs (Berguedà), a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació, al peu de la carretera C-16 (antiga C-1411).
Hi ha els jaciments de lignit d’una àrea de 400 km 2 que començaren a ésser explotats el 1906 Al començament dels anys vuitanta s’extreia una mitjana de 35000 t mensuals que consumia gairebé íntegrament la tèrmica de Cercs L’empresa explotadora Carbons de Berga, que arribà a ocupar 1120 treballadors, tancà l’any 1991 El santuari de la Consolació 642 m alt, que li dóna nom, és un edifici del s XVII que fou decorat amb pintures de Viladomat la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del s XIII El topònim de Fígols de les Mines correspon exactament al nucli que…