Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
lliga de Tudela
Història
Aliança formada per Joan II de Catalunya-Aragó, per tal d’intervenir en els afers de Castella, contra Beltrán de la Cueva i el rei Enric IV (1460).
En formaven part, entre d’altres, l’almirall Fadrique Enríquez, l’arquebisbe de Toledo, Alonso Carrillo, el marquès de Santillana i el de Villena
vegueria de Camarasa
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (dita també vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai i, al segle XIV, del Marquesat) al voltant de la marca de Camarasa.
Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt
vegueria de Vilafranca de Conflent
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia tot el Conflent (inclosos Sautó, Fetges i la Llacuna, de l’Alta Cerdanya) juntament amb la sotsvegueria de Capcir.
És esmentada ja el 1126, pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent, i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent Persistí fins a la Revolució Francesa 1790, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca
vegueria de Vic
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2.302 focs, uns 11.510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…
Els problemes de la democràcia
La recuperació de les institucions democràtiques i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya després dels quaranta anys de franquisme comportà finalment l’equiparació del sistema polític espanyol al conjunt de les democràcies occidentals S’assolia, així, l’objectiu principal de les organitzacions de la resistència antifranquista Un objectiu que sintetitzava moltes de les esperances de futur encaminades a la construcció d’una societat i d’un sistema polític que fossin alhora més justos, moderns i equiparables als de les democràcies europees Tanmateix, la manca d’una cultura democràtica…
Menfi
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Esmentada des del temps de Jaume II de Catalunya-Aragó, portà, del 1654 al 1812, amb els Pignatelli, el títol comtal
cova dels Encantats
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Serinyà (Gironès), a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al Paleolític superior i a la primera edat del ferro (cultura hallstàttica).
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya 1908, i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà
Tractat de Baiona entre Sanç IV de Castella i Felip el Bell de França
Tractat de Baiona entre Sanç IV de Castella i Felip el Bell de França en contra del rei de Catalunya-Aragó
Forta crisi agrària a Europa a causa de la caiguda de preus
La caiguda dels preus provoca una forta crisi agrària a Europa que, a Catalunya, s’agreuja pel desballestament del comerç colonial
Primeres eleccions municipals, amb sufragi universal masculí
Se celebren les primeres eleccions municipals, amb sufragi universal masculí, amb una victòria del republicanisme a Catalunya i el País Valencià