Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002

Estudià arquitectura a Barcelona i es titulà el 1915 Fou arquitecte municipal de la Roca 1916, Argentona 1916, Mataró 1918 i Vilassar de Dalt 1919 És autor, a Mataró, del mercat de la plaça de Cuba, del Velòdrom i de l’antic teatre Bosque després teatre Monumental Féu també diverses obres per a la Caixa d’Estalvis de Mataró i nombrosos xalets a la comarca del Maresme Fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i cap dels bombers d’aquesta ciutat 1917-59

Fou professor de la Universitat de Dijon 1946-66, director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études i professor de la Universitat de París I 1971-80 Especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura de la Grècia antiga, dirigí, entre altres, les excavacions a la ciutat de Thásos Entre les seves publicacions cal destacar Recherches sur l’agora grecque 1951, Urbanisme dans la Grèce antique 1956, Manuel d’Architecture grecque I, Matériaux et techniques 1965 i L’art grec 1994

El 1928 marxà a París per ampliar estudis Fou deixeble, entre d’altres, de PDukas Realitzà diverses estades a Basilea, on rebé lliçons de FWeingartner En tornar a Bilbao fou director titular de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica de la ciutat, a més de dirigir regularment diverses orquestres espanyoles Com a compositor se situa dins el postromanticisme, i denota també la influència del folklore basc Algunes obres seves són el ballet Aiko maiko 1932, la sarsuela Viento del sur 1952, etc

El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955

Segons l' Eneida , havent-se oposat a la introducció, en la ciutat, del cavall de fusta que els grecs havien deixat davant les seves muralles, fou mort, juntament amb els seus fills, per dues serps Els troians, en veure-ho, feren entrar el cavall, a l’interior del qual hi havia enemics amagats, a Ílion L’episodi resta plasmat en una pintura pompeiana i en el patètic grup escultòric de l’escola ròdia Musei Vaticani, que tingué molta influència damunt els escultors renaixentistes i manieristes

Treballà d’estudiant al taller d’Alvar Aalto i amb altres companys construí el Palau de Vidre de Hèlsinki Juntament amb Keijo Petäja realitzà l’edifici d’oficines amb l’hotel Teollisnuskeskus, a Hèlsinki 1952, obra que consolidà el racionalisme entre la segona generació d’arquitectes finlandesos Amb HCastren, BLundsten i SValjus, construí la Casa de la Ciutat de Toronto 1958-68, que passà a ésser un dels edificis prototípics del moment Entre d’altres, també construí l’oficina tèxtil Kudeneule, a Hanko 1955

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901

Segons la narració bíblica, els israelites, juntament amb altres pobles aliats, l’atacaren i el derrotaren fins a assetjar-lo en la capital del seu regne Meša, en un homenatge extrem al seu déu, li sacrificà el primogènit damunt els murs de la ciutat, que no pogué ésser conquerida L’any 1868 fou trobada una estela conservada actualment al Musée du Louvre que, a més de descriure la guerra contra els israelites, constitueix el document més extens que s’ha conservat en alfabet paleohebraic