Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Querol
Poble
Poble del municipi de Porta (Alta Cerdanya), a 1 350 m alt, a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol ja esmentada al segle IX, de la qual esdevingué el centre El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol , que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745
xemeneia d’equilibri
Física
Pou o conducte que comunica una canalització amb un dipòsit d’aigua amb la superfície d’aquesta a l’aire lliure, de manera que, en absorbir els augments bruscs de pressió del líquid que hi circula, limita els cops d’ariet.
farinògraf
Alimentació
Aparell que registra, en forma de banda ampla, la força necessària per a accionar les pales d’una pastadora que gira a una velocitat constant a través d’una massa compacta de farina i aigua d’una consistència inicial fixa.
Els farinogrames obtinguts donen idea de l’evolució de les característiques reològiques de la massa en funció del temps
lamel·lirostres
Ornitologia
Grup d’ocells, sense valor sistemàtic, que tenen la part interna de les vores del bec proveïda de petites lamel·les còrnies, transversals i obliqües, amb les quals poden filtrar l’aigua tot retenint-ne les partícules orgàniques que els convenen.
Comprèn els anàtids i els flamencs
klebsiel·la
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, sense motilitat, de la família de les enterobacteriàcies, amb soques que viuen sobre el sòl i a l’aigua, per bé que hom en troba també de paràsits i patògens d’animals i de l’home.
Són capsulats, tenen forma de bastonets convexos formen colònies viscoses, en medis que contenen glúcids fermentables Presenten l’òptim de creixement a 37°C Les espècies més importants són K pneumoniae , que fermenta la lactosa i produeix ureases, Kozaenae i Krhinoscleromatis Algunes soques fixen el nitrogen
oasi
Oasi al desert del Sàhara
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l’existència d’aigua, provinent, segons les circumstàncies físiques, ja sia de capes freàtiques, ja sia d’un pou, d’una font, d’un uadi o d’un riu.
Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia
pioc
Pesca
Ormeig constituït per un cap que sosté diversos cordills, proveïts cadascun d’un ham, i és mantingut enfonsat per una pedra o altre pes subjecte a l’extrem de dins l’aigua i lligat per l’altre extrem a la barca.
esparganiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les pandanals composta per plantes herbàcies de fulles llargues i estretes, de flors unisexuals, disposades en capítols globosos i de fruits secs indehiscents, que habiten en estanys, recs, etc, dins l’aigua o a les vores.
Comprèn únicament el gènere Sparganium
escullera
escullera del port de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l’aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll o per a protegir una obra contra l’acció dels corrents.
dull
Forat que hi ha al fons d’una embarcació que va tapat amb un tap de suro i serveix per a fer sortir l’aigua que s’ha ficat a l’embarcació i que hom no pot recollir amb la sàssola.